Tu i jo som tRES

El dia en què Antena 3 va informar en directe per a Telecinco

El dia en què Antena 3 va informar en directe per a Telecinco

FERRAN MONEGAL

2
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Jon Sistiaga ha posat el focus aquesta setmana (Otro enfoque, Cuatro) en el mes abril del 2003. Aquella guerra de l’Iraq contra unes armes de destrucció massiva que no existien. Aquelles mentides. Aquell relat que Aznar i el seu govern instal·laven en les cadenes afins. Aquell assassinat del periodista José Couso i del càmera de Reuters Taras Protsyuk, a més d’11 militars allà desplaçats sota el fals paradigma de missió de pau.

Aquesta mirada de Sistiaga no ha sigut un tornar enrere per remoure a caprici. És un document fonamental per entendre el que va passar. El retrobament de Sistiaga amb dos periodistes més, Ángela Rodicio i Carlos Hernández, ha sigut la peça clau d’aquest exercici televisiu. Els tres eren a l’Iraq aquell abril. Rodicio era el rostre informatiu de TVE en aquella guerra; Hernández, el d’Antena 3, i Sistiaga, el de Telecinco. Ens explicaven el que a la tele no es conta mai: com les cadenes controlades pel Govern retorçaven les cròniques dels seus corresponsals perquè s’adeqüessin al relat que volia la Moncloa.

Destres els tres en tasques de corresponsalia de guerra, explicaven que mai abans havien sentit les pressions polítiques com en aquella guerra, a 5.000 quilòmetres de Madrid. El cas de Carlos Hernández és especialment il·lustratiu. Va explicar que el van apartar de la política nacional perquè les seves informacions no agradaven al Govern. El van enviar a l’Iraq, lluny, creient que des d’allà no molestaria. Però aquella guerra li va esclatar a Aznar també aquí, als carrers, protestant la ciutadania. O sigui que les cròniques dels periodistes a l’Iraq, quan arribaven a Madrid, s’havien de polir perquè coincidissin amb la versió que convenia. Sistiaga va posar nom als caps de la manipulació televisiva: Ernesto Sáenz de Buruaga, a Antena 3, i Alfredo Urdaci, a TVE. En aquella època, els informatius de Telecinco eren un dels pocs oasis de periodisme fiable.

Notícies relacionades

Terrible i alhora bonic

Vull concloure amb aquell moment, únic en televisió, que reflecteix la videofoto adjunta. Àngels Barceló, de Telecinco, rebent la crònica de Carlos Hernández, d’Antena 3. El reporter de Telecinco a l’Iraq era Jon Sistiaga. Però no va poder informar de la mort del seu company José Couso. Estava tocat. Enfonsat. Anímicament destrossat. Queda per a la història aquell moment únic, terrible i alhora bonic: Antena 3 informant des de l’Iraq per a Telecinco.