TU i jO SOM TRES

L’abraçada Junqueras/Turull, ¡una llavor!

L’abraçada Junqueras/Turull, ¡una llavor!

FERRAN MONEGAL

2
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Sense sorpreses, ahir al migdia, en el relat televisiu i la manera d’enfocar el gran succés polític del dia, l’aprovació de la llei d’amnistia. Al Telediario de La 1 de TVE la primera imatge va ser un bonic paisatge d’aplaudiments. Alegria. És a dir, el focus de la càmera centrat en el grup socialista i el dels independentistes.

L’al·locució d’aquest Telediario exhalava un punt de confort, moderat, però molt bonic. Asseguraven: "L’amnistia ja ha sigut aprovada de forma definitiva". A la mateixa hora, a les Noticias d’Antena 3 TV, el cop informatiu era diferent. Ens deien, vorejant l’alarmisme: "Ja no hi ha marxa enrere [...]. Aquesta llei esborra de cop tots els delictes comesos durant el procés i tira per terra el principi que tots els espanyols som iguals davant la llei". O sigui, entre el malestar i l’ensurt. ¡Ah! No és gens extraordinària aquesta divergència en la valoració informativa. És habitual. Cada cadena accentua segons les seves obsessions i consignes.

Notícies relacionades

En altres temps era diferent. Jacinto Benavente, que era molt burleta i agut, de vegades advertia als seus articles: els deixo al final un grapat d’accents perquè accentuïn vostès al seu gust. Avui la informació de la tele ja la rebem amb els accents posats per la tele mateixa. No és greu. A mi personalment els informatius d’autor m’agraden. Si saps navegar en aquest mar de fòbies i fílies, acabes composant la teva pròpia brúixola i pots evitar anar a la deriva. D’aquest variat enfocament televisiu sobre l’amnistia, va ser a TV3, al seu Telenotícies migdia, on vaig veure la interpretació més original i suggestiva. Naturalment van celebrar la seva aprovació amb entusiasme. A l’estil de La 1 de TVE. Però es van aturar en un instant, en aquesta imatge captada al pati exterior del Congrés, on es veu, abraçant-se, Junqueras (ERC) i Turull (Junts). Ben mirat va ser una abraçada d’efusió mesurada, però al TN migdia els va sobrevenir un repunt emotiu. Ens deien: "Fa temps que no vèiem aquesta unitat de l’independentisme (...). ¡Potser és la llavor d’alguna cosa!", i un clima d’il·lusió els envoltava.

Estem mirant a casa ara, cada dilluns, aquesta extraordinària i colpidora dissecció per capítols que ha fet Carles Porta sobre els crims de Tor. Tretze cases mal comptades i una muntanya. El Sansa, el Palanca i el Rubén, a trets. Un cavall renilla. La tribu.