El Barragán original i els altres que ens envolten

FERRAN MONEGAL

A l programa Col·lapse (TV3) van recordar aquell despendolat humorista que tant va triomfar als anys 90, el senyor Barragán, i li van preguntar per què ara ja no el veiem a la tele. Va contestar: "És que ara a la tele es fan coses intel·ligents". O sigui, el seu sentit de la ironia continua vigent. Barragán va triomfar pels seus acudits descarats i marranots. Alguns el definien com algú que llançava la bossa d’escombraries per la finestra sistemàticament. Recordo una sessió a TeleTaxi en què li deia a Justo Molinero: "¿Saps la diferència entre una cloïssa tendra i un musclo negre? Doncs 20 anys només". O aquest altre, per horroritzar els catòlics: "¿Saps per què plorava la Verge al pessebre? ¡Perquè volia tenir una nena!". I encadenava immediatament el següent: "Tinc un amic que per a dorar el Nen posa el pessebre al microones".

Però Barragán sabia dosificar-se segons la plataforma on fos. A No et rias que es peor (TVE 1, 1990-1995) rebaixava el to. Per exemple: "Cambrer, hi ha una mosca en la sopa / Calli, no digui res, que no hi ha mosques per a tothom". En efecte, és un altre to. A mi, personalment, els acudits de Barragán em diverteixen poc, però a Col·lapse li van demanar que fes una cosa més interessant: que es tragués la disfressa perquè veiéssim qui hi ha sota d’aquest personatge que a la mínima et deixa anar: "S’obre el teló, surt Claudia Schiffer en pilotes i, ¡es corre el teló!". Doncs sí, sota va aparèixer la persona, Jose María Rubio, publicista, una professió que exerceix, o exercia, en paral·lel.

Aquest José María Rubio va dir al respecte: "Barragán té vida pròpia. Diu coses que jo no diria mai". O sigui, Barragán no és trampós: és un caníbal de broma que es menja l’individu que el transporta. Ben mirat hi ha d’altres barragans a la tele. Però són diferents. Són barragans al revés. Quan apareixen a la pantalla porten disfressa per simular que són formidables. La barraganeria la porten amagada. I permanent.

Notícies relacionades

El piset de 60 milions

Ara veig diversos programes dedicats als 10 anys de l’abdicació de Joan Carles I. A La SextaXplica van explicar que, després d’abdicar, el sultà d’Oman li va regalar un piset a Londres valorat en 60 milions d’euros. No sabem a canvi de què. El que se sap és que el pis va ser venut als 24 mesos i hi ha 20 milions d’euros que s’han dissipat misteriosament. Barraganerias règies.

Temes:

Intel Humor TVE

Inicia sessió 0 Comentaris

Déus paralímpics

Colossos de ‘Pasapalabra’