Yolanda Díaz imita Aída Nízar i Juli Cèsar

Té raó. En el programa Crónicas marcianas (Telecinco), Aída Nízar parlava sempre d’ella desdoblant-se, com si fossin dues Aídes coexistint en una de sola. Una Aída s’exaltava als platós de la tele i l’altra, més virtuosa, parlava habitualment amb Déu. Juli Cèsar, per la seva banda, va escriure els seus cèlebres Comentaris a la Guerra de les Gàl·lias (De bello Gallico) enterament en tercera persona, referint-se a si mateix com algú aliè a ell. Es tracta d’un recurs retòric (il·leisme) per emfatitzar el discurs, però avui sona a arcaic i en certa manera presumptuós.

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

Gairebé a la mateixa hora, a la taula política d’El hormiguero (A3 TV), també van parlar del me’n vaig però em quedo de l’encara vicepresidenta segona del Govern. El to era ben diferent. Més sarcasme que divertiment. Deien: "Yolanda és un embolcall dins del qual només hi ha cursileria i inconsistència […]. Diu que se’n va, però es queda de vicepresidenta i de ministra, amb el sou, el cotxe i el pis que li posa el Govern". I després van passar a donar-li el petit repàs habitual a Pedro Sánchez, a qui consideren el principal triler del regne. Aquest programa el veuen cada dia més de dos milions de persones, amb uns pics de vegades de prop de quatre milions, i això és el que preocupa a la Moncloa. Els 900.000 que segueixen El intermedio, un programa que sempre és més carinyós amb Sánchez, no els compensen en absolut.

Ara se n’han adonat en el Govern que els informatius i els programes d’anàlisi política no tenen la capacitat d’influència que tenen els programes d’entreteniment. O sigui, que, si entre l’escuma i el sifó, incrustes una taula política crítica, com la d’El hormiguero, et fan pols. L’esperança dipositada en la pròxima operació Broncano a TVE s’ha qualificat com a contraatac a El hormiguero. A mi em sembla una il·lusió desesperada. Cal aconseguir primer atraure tres milions d’espectadors.