‘Escraches’ a la Fira del Llibre
Antonio Maestre i Fonsi Loaiza, dos autors antifeixistes, van firmar aquesta Fira del Llibre de Madrid amb protecció policial. Es tracta d’una imatge escandalosa. Al primer crec que no li va passar res, però al segon el va increpar una parella. Li van cridar, la senyora anava amb un carro i això és el que em va fer més mal: que un nen petit vegi la seva mare com una energúmena cridant a un escriptor en un entorn tan assenyalat. L’autor també els va cridar, però aquí no hi val l’equidistància: no és un acarament, el que firma juga amb avantatge. Que la gent firmi a la Fira del Llibre de Madrid sense una sensació d’amenaça i sense que uns carallots els increpin és primordial, perquè a la fira no s’hi va a fer el mateix que a Twitter. No serveix per cridar a uns autors que et fan enfadar, sinó perquè et firmin llibres que aprecies. Si algú no t’agrada, passes de llarg o dones cops de cap contra un arbre. Maestre i Loaiza no s’han assegut allà perquè els vagis a tocar els collons.
Detesto els escraches. És fantàstic que la gent estigui en contra dels escraches. Seria penós que algú digués una burrada, com ara que increpar algú a l’espai públic perquè les seves idees et disgusten és un xarop democràtic. Passa el mateix amb les cases: no s’ha d’anar a la casa d’un altre a faltar-li al respecte. Mai. Falta educació, sobretot a les universitats, on passa bastant sovint. Els estudiants jueus han creat una xarxa de suport a Espanya: des que va començar això de Gaza han tingut problemes. Allà també passa que un conferenciant amb una ideologia que surt dels marges d’una organització estudiantil no encaixa, i tens un ciri muntat. Una minoria d’energúmens fastigueja una xerrada amb el boicot en comptes de discutir idees en el torn de preguntes.
L’horda no és un interlocutor. No escolta. Una o dues persones són perfectament capaces de comportar-se com una horda. Una petita horda, patètica, es va acostar a la caseta on firmava Fonsi Loaiza. L’any passat em va increpar una senyora a la Fira del Llibre. Va ser la meva primera vegada. No la coneixia de res i estava furiosa amb mi. No va passar de ser un moment incòmode. No em vaig sentir impel·lit a escriure sobre això. No va ser res comparat amb tota la gent maquíssima que ve cada vegada. Tampoc no sé si aquella senyora va venir per l’auge del feixisme a Europa. Ni tampoc sé si Fonsi Loaiza i Antonio Maestre s’haurien posat de part meva. Estic gairebé segur que sí. Els escraches sempre han sigut el mateix.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia