L’olor del dolor i de la mort, en un hospital de Gaza

FERRAN MONEGAL

Gran atenció informativa a les cadenes: el cèlebre gladiador futbolístic Mbappé ha patit un cop a la cara i se li ha desviat una mica el septe nasal. Hi ha preocupació perquè haurà de jugar amb una màscara. Menys interès televisiu ha provocat la presència de la infermera pediatra Ruth Conde, de Metges sense Fronteres, en l’al·locució que va fer als diputats del Congrés. Els va explicar el que ha viscut i sentit a Gaza. L’olor de la mort i l’olor del dolor als hospitals. Tenir davant un ésser humà ferit greument, una nena, un avi, una mare, i no poder oferir-los res. La tele és reticent a donar gran minutatge i ressonància a aquests testimonis. Diuen que l’audiència ens cansem i canviem de canal. Incentiven el que anomenen l’«entreteniment» perquè diuen que així ens fan la vida més agradable. Si per cada nen que hi ha al món, ferit per les bombes, famolenc o maltractat, la tele fes un segon d’apagada, només veuríem una pantalla apagada. Aquesta seria una màscara inquietant. Potser llavors comprendríem la globalització de la massacre.

TOR, UN PAISATGE

Acabats els capítols que Carles Porta ha dedicat a TV3 als tràgics successos de la muntanya de Tor, el periodista Albert Om, impressionat, li deia: «Escolta, ¿tu saps qui va matar Sansa?». No, no revela aquest treball qui va assassinar Josep Montané, àlies Sansa. De fet, és irrellevant. El que és colossal d’aquesta sèrie és el paisatge que retrata. Els humans. Esbossa Porta en un moment donat els passadors, els que conduïen per les muntanyes els jueus que fugien dels nazis. De vegades els robaven. De vegades, coses més greus. «A Andorra hi ha qui es va fer ric de la nit al dia», advertia un avi amb memòria. Els passadors mereixen una altra sèrie documental. Animo Porta que la faci.

Notícies relacionades

MARE AL SUPERMERCAT

Ha explicat Pepe Colubi a Ilustres ignorantes (M+) que una vegada va perdre la seva mare al supermercat. La va trobar en un magatzem subterrani. Estava amb altres àvies que s’havien extraviat i que ningú reclamava. Diu Colubi que es va emportar la seva mare i dues més. Ara viuen tots quatre a casa seva, en harmonia familiar. Una notable quantitat d’ancianes dames esperen, en magatzems, el rescat.

Temes:

Gaza Andorra Albert Om

Inicia sessió 0 Comentaris

Plors matiners

Lliçons de vida, per Luis Enrique