El brunzit del mosquit abans de picar

Efectivament. Biden va ser una espelma, una candela, una bugia, que quan va arribar al plató ja estava apagada. La mateixa cadena que va muntar i va emetre el debat, la CNN, va inserir en pantalla, immediatament, la seva enquesta flaix: el 67% dels nord-americans enquestats van considerar que va guanyar Trump. Demolidora dada. Hi ha consens general en què el nombre de mentides que va llançar Trump va ser espaterrant. No va activar la CNN, sobreimpressionada en pantalla, la verificació de dades, el que es diu el fact checking. És una llàstima. Hauria sigut un servei públic necessari.

Però la tele no busca la veritat, busca l’impacte. I l’audiència ens hem acostumat a veure els debats no en clau política sinó en clau d’espectacle. Deien en l’Especial Al Rojo Vivo: "Biden juga als escacs i a Trump li agrada menjar-se les fitxes". I trencar el tauler, podríem afegir. Aquests cops, a la tele, entretenen una barbaritat. No atrau que ens expliquin els programes de Govern per saber quin és el que afavoreix més els ciutadans. Ni tan sols importa que un candidat dispari mentides sense parar. Excita la brega, com si fos un tiroteig a O.K. Corral. Atrau qui adopta la millor postura davant la càmera, el més ràpid, el més solt, el que actua amb més energia, en definitiva, triomfa el showman, no l’home d’Estat. Ens oblidem de qui pugui ser el millor president d’una nació, i ens fixem en el millor artista d’un espectacle. Els imperis televisius li diuen a això, amb gran satisfacció: ¡un gran esdeveniment mediàtic!

Notícies relacionades

Les 10 sèries que no et pots perdre aquest febrer

¿Com serà la tele del futur?

Mosquits transmissors

Parlant de mosquits que són transmissors de malalties, deia l’altre dia l’humorista Javier Cansado a Ilustres ignorantes (M+): "En el fons són uns mosquits tontos. Brunzeixen abans de picar. Si volessin callats picarien més". A Trump el delata el brunzit que emet i propaga. Només es tracta d’escoltar amb atenció, i protegir-se, per evitar la fiblada.