Una alternativa al ‘pallaport’

Els menors es passen el pitjor porno imaginable (el que es veta a les webs oficials) per canals de missatgeria privada. Traçar un paral·lelisme amb el ritu de presentar el DNI perquè et venguin alcohol o tabac és ingenu: en el terreny de les substàncies per a adults, internet seria el regne de l’estraperlo i el camell seria el rei.

La proposta del Govern d’obligar-nos al certificat digital, o pallaport, és com posar una tireta al flanc esberlat d’un transatlàntic i té un cost molt elevat: provoca la paranoia entre la població que es fa palles, obre la porta al risc que certes dades íntimes puguin acabar en mans d’un hacker i inaugura un període d’extrema antipatia per un Gran Germà governamental que ha donat ja suficients mostres d’utilitzar la privacitat amb uns interessos espuris (només cal veure el cas de la Policia Patriòtica o l’actual Fiscalia).

Es pot debatre de tot això durant moltes hores i perdre’s en un laberint tècnic de tallafocs, VPN i eines de control dels pares, però l’avidesa preadolescent per les mamelles i els culs ha demostrat al llarg de la història una potència capaç de convertir la rígida vigilància de les escoles de l’Opus en putiferis despendolats. L’Estat, com a màxim, pot oposar certes molèsties als menors moguts pel morbo. Internet sempre jugarà en contra del control. De manera que: ¿com impedir que els menors vegin pornografia? ¿Com podem limitar els adults el contingut per a adults?

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

Entre el soroll, sorgeix una veu que tots considerareu dement, extemporània i cridanera: la meva. ¿Què tal si prohibim l’ús de mòbils, tauletes i aparells connectables a internet als menors de 16 anys? ¿Què tal si comencem a reaccionar davant un nen que està mirant Bob Esponja en un mòbil de la mateixa manera com reaccionem davant un nen que improvisa i es fuma un porro d’inofensius fulles de te?

A veure si ens adonem d’una vegada que donar un mòbil a un nen és com deixar-lo sol amb una blacandèquer.