Aquest nen sembla sa i estalvi, però només fins al següent atac

És un nen, potser una nena, intubat, ensagnat, amb el cap i part de la cara embenats. Dins de la part tràgica, provoca, no obstant, un punt d’alegria emocional: sembla que, en efecte, aquest nen s’ha salvat. Però, si mirem amb atenció, ens adonem que és una supervivència condicionada: fins que arribi el pròxim atac, el pròxim míssil, la pròxima bala.

Notícies relacionades

Déus paralímpics

Colossos de ‘Pasapalabra’

He començat dient-los que davant aquest criminal atac a un hospital de nens la tele havia despertat. No és que estigués adormida, és que la guerra a Ucraïna ha entrat en l’ensopiment informatiu fatigant. Això sona molt canalla havent-hi tants morts pel mig, però és exactament el que passa. La invasió russa a Ucraïna va començar fa més de dos anys. Massa temps per a la tele. Diuen els experts que l’audiència ens cansem. Amb Palestina passa el mateix. Ara la massacre de Gaza també ha tingut un repunt televisiu a causa de la dada que acaba de facilitar la revista mèdica The Lancet: des del setembre del 2023 s’han comptabilitzat 186.000 morts a Gaza. I la tele la dona perquè ens horroritzem una estona. Però només una estona. De seguida passen a l’entreteniment perquè ens distraguem. No sigui cosa que perdem la gana, o les ganes d’anar de compres, i minvi la contractació d’espots publicitaris.

‘GRAND PRIX’. Parlant d’entreteniment, a veure com passo ara a explicar-los a vostès que la gran actualitat televisiva és que el concurs Grand Prix ha tornat (La 1 de TVE). Només una pinzellada: competien les localitats d’Almacelles i Bembibre, i Almacelles va anar en tot moment per davant, fins al final, quan no van saber què significa gulusmear. Jo tampoc ho sabia, i fa més de 70 anys que estic enganxat a un diccionari. A l’alcalde d’Almacelles, Joan Bosch, li van preguntar què era el més extraordinari de la seva localitat. Va dir: "La seva vista a l’horitzó". Es van quedar flipant. No van entendre la subtil finezza d’aquest alcalde.