TU I JO SOM TRES
Si els capellans es casessin els seminaris serien plens

En aquest petit espai televisiu anomenat La contraportada que se sol emetre al final dels Telenotícies (TV3), acaben d’abordar el controvertit assumpte del celibat en els sacerdots i capellans. Ha sortit el vicari de la barcelonina parròquia de Santa Anna, Xavier Morlans, i fullejant el seu propi llibre que acaba de publicar (Capellans cèlibes i capellans casats, Editorial Claret, 2024) deia: "Viure sol no és humà".
Va proposar que les parròquies les portin el mossèn amb la seva dona, i també amb els seus fills si n’hi ha. Estic amb Morlans. Entre altres coses solucionaria el problema dels seminaris, aquests bonics edificis que floreixen per tot el país, instal·lacions formidables per a la formació dels futurs capellans, i que resulta que avui són un erm gairebé deshabitat. No hi ha vocacions, diuen els estudiosos eclesiàstics. Jo crec que el que no hi ha és prou atractiu per exercir-les.
Notícies relacionadesAquest tema del celibat, que no és un dogma sinó una tradició que es podria reformar immediatament, l’última vegada que l’he vist a la tele va ser en un Informe semanal del 2010 (TVE), un bon treball en el qual van sortir els mítics sacerdots obrers –i després casats– Julio Pinillos i Demetrio Orte, amb el seu testimoni valent, útil i exemplaritzant. Que un capellà pugui casar-se hauria de ser una cosa normal. Com normal hauria de ser que les monges poguessin accedir al sacerdoci i no només als treballs del silenci –neteja, cuina, sargit i planxa– que és al que fins ara les han subsumit. El 2014 el diari italià La Stampa va publicar la carta que 26 senyores li van enviar al Papa demanant-li que les deixés casar-se amb les seves parelles, tots sacerdots en exercici. "Nosaltres els estimem, i ells ens estimen", li deien al Papa. La carta no va prosperar, i el tema no està solucionat.
No estem parlant de la figura de la majordona, tradicionalment tan útil per als capellans de les parròquies rurals. Al respecte els recomano el deliciós opuscle del segle XVII Lloables costums, vida i pratiques que tenen les majordones dels Capellans, firmat pel ripollense Arcàngel Puig. Estem parlant que a l’Església, la casa de l’amor, es permeti precisament això, l’amor, com en les esglésies grecocatòliques d’Hongria, Romania o Ucraïna. Aquesta breu Contraportada mereix com a mínim un 60 minuts. Un programa més ampli.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Previsió meteorològica Una vintena de comarques, inclosa la de Barcelona, en avís groc per intensitat de pluja
- Nous títols i temporades Les 11 sèries que no et pots perdre aquest abril
- Investigació científica L’Hospital del Mar descobreix per què el càncer de pàncrees és tan agressiu
- Futbol El Barça no tornarà a l’Spotify Camp Nou per al Gamper i espera poder tornar per començar la Champions
- Indemnització rècord El Suprem eleva fins als 3 milions més interessos la indemnització pel dany neurològic causat per negligència mèdica en un part
- Turisme Els jubilats amb les pensions més baixes podran viatjar amb l’Imserso per una tarifa plana de 50 euros
- Relació entre empresa i societat La pime, el 99,8% del teixit empresarial, reclama més atenció pel seu pes i impacte local.
- El repte de les empreses: generar riquesa, però també guanyar reconeixement
- Efecte en cadena Els grans grups empresarials subratllen el seu paper com a motor econòmic i social
- Aigües de Barcelona i la seva aposta per la sostenibilitat