Borrellmira el món amb les ulleres de la UE

Notícies relacionades

Colossos de ‘Pasapalabra’

Nieves Concostrina, a ‘La ventana’

TVE li està dedicant a Borrell ara una carinyosa atenció. Dimarts passat 16 Marc Sala el va entrevistar a La hora de La 1. Allà va llançar un missatge als mandataris europeus: "Desunits pintem poc". O sigui que la tragèdia de Borrell en aquests anys segurament ha sigut comprovar que davant tants bombardejos i matances, "resulta que la resposta unànime de la UE no existeix, ¡no n’hi ha!" dit en les seves pròpies paraules. Ahir La 2 de TVE va emetre un minuciós treball firmat pel prestigiós documentalista Albert Solé (Acción exterior: Borrell), en què el segueixen durant tres mesos per Ucraïna, Ghana, Xina, Israel, Gaza i Qatar. ¡Ah! Borrell és un diplomàtic en la versió més heterodoxa de la paraula diplomàcia. Aquest documental ho demostra. A la Xina, davant els delegats de Xi Jinping, els va dir: "Nosaltres som més comunistes que vostès. Destinem de la nostra pròpia butxaca el 40% o 50% dels nostres ingressos per a pensions, sanitat o educació". També ens van passar instants d’aquell viatge a Rússia –en vida encara de Navalni empresonat– que es va encarar amb el poderós ministre de Putin, Serguei Lavrov, actitud que li va costar l’atac de la televisió oficial russa, on un presentador va sortir dient: "Borrell, vull que posin al teu taüt: Aquí descansa l’engendrament de Satanàs".

Aquesta contundència de Borrell, defensant el que creu que ha de defensar sense maquillatge diplomàtic, també li ha guanyat irades respostes per part del procesisme. Per participar en actes constitucionalistes va rebre escraches a la seva ciutat natal, la Pobla de Segur. Però hi ha un document televisiu, absolutament impagable, que algun canal hauria de rescatar i reemetre’l. Manté una absoluta actualitat. És aquell cara a cara amb Oriol Junqueras que va muntar Josep Cuní a 8TV sobre el finançament Estat-Generalitat. Aquí us ho vaig explicar el 22 de juny del 2016. Junqueras dibuixava emocions, Borrell presentava dades. Eran vides paral·leles. Ni un punt de coincidència o de contacte. Dues línies solcant un plató de televisió sense arribar a creuar-se mai.