TU I JO SOM TRES
A la mamà se li han podrit uns mobles
Segueixen impertèrrits i s’enfonsen cada vegada amb més estrèpit. Em refereixo una altra vegada a TVE 1 amb el seu injustificable programa Los Iglesias, hermanos a la obra. Dilluns van emetre l’entrega que se suposava que seria l’estrella d’aquesta sèrie perquè la protagonitzava Isabel Preysler. I resulta que van caure al 5,5% de quota de pantalla. Això no és una audiència, això és un forat.
La historieta d’aquest capítol va consistir en el fet que Chábeli i Julio Jr van anar a auxiliar la seva mamà Isabel perquè se li han podrit uns mobles. Un conjunt de bambú filipí i un altre de teka anglesa, que composen el que va ser un confortable mobiliari de terrassa exterior, i que ara presenta un lamentable estat de putrefacció. Analitzades les cadires i gandules, van dictaminar que no es deu a atacs de corcs. Estan podrides per deixadesa: 30 anys a la intempèrie, i no s’ha fet manteniment. Home, comprenc que aquest és un tema d’enorme preocupació per a la família Iglesias-Preysler. Em costa més entendre que aquests mobles podrits de la senyora Preysler siguin d’interès nacional impulsat per TVE. No s’aguanta ni com a xou. S’han publicat els números que aquest programa ens costa. Són 245.000 euros per entrega, per vuit programes. Convé analitzar bé el tema. No és la família Iglesias la responsable d’aquest dispendi. Ells simplement aprofiten el business que els ofereixen. Aquí el que convé conèixer és quin organisme de control, i sota el comandament de qui, de TVE hi ha donat el vistiplau.
Si aquest estiu s’acosten a Londres els aconsello una visita al búnquer que tenia Winston Churchill durant la guerra. És a King Charles Street. Allà veuran que a la seva cadira, des d’on rebia els informes i organitzava els exèrcits, a la fusta dels braços, hi ha unes esgarrapades, unes estries, tremendes. Primer es va creure que eren tèrmits. Després es va saber que eren marques que deixava el mateix Churchill, amb els seus anells i fins i tot amb les ungles, en els moments de més crispació. Aquests solcs, amb bon criteri, no s’han reparat mai. Són ferides en una fusta que ajuda a entendre la Història. Si TVE no hagués perdut el nord, en lloc de fixar-se en el bambú de Vila Preysler, enviaria càmeres a analitzar, i interpretar, les ferides i esgarrapades que hi ha a la fusta dels escons del Congrés. El seient de Sánchez. El de Feijóo. El de tants d’altres. Aquesta sí que seria una lliçó televisiva lluminosa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Previsió meteorològica Una vintena de comarques, inclosa la de Barcelona, en avís groc per intensitat de pluja
- Nous títols i temporades Les 11 sèries que no et pots perdre aquest abril
- Investigació científica L’Hospital del Mar descobreix per què el càncer de pàncrees és tan agressiu
- Futbol El Barça no tornarà a l’Spotify Camp Nou per al Gamper i espera poder tornar per començar la Champions
- Indemnització rècord El Suprem eleva fins als 3 milions més interessos la indemnització pel dany neurològic causat per negligència mèdica en un part
- Recuperació editorial El conte de Vargas Llosa que dona les claus de la seva ruptura amb Isabel Preysler
- Turisme Els jubilats amb les pensions més baixes podran viatjar amb l’Imserso per una tarifa plana de 50 euros
- Relació entre empresa i societat La pime, el 99,8% del teixit empresarial, reclama més atenció pel seu pes i impacte local.
- El repte de les empreses: generar riquesa, però també guanyar reconeixement
- Efecte en cadena Els grans grups empresarials subratllen el seu paper com a motor econòmic i social