TU I JO SOM TRES
A la mamà se li han podrit uns mobles
Segueixen impertèrrits i s’enfonsen cada vegada amb més estrèpit. Em refereixo una altra vegada a TVE 1 amb el seu injustificable programa Los Iglesias, hermanos a la obra. Dilluns van emetre l’entrega que se suposava que seria l’estrella d’aquesta sèrie perquè la protagonitzava Isabel Preysler. I resulta que van caure al 5,5% de quota de pantalla. Això no és una audiència, això és un forat.
La historieta d’aquest capítol va consistir en el fet que Chábeli i Julio Jr van anar a auxiliar la seva mamà Isabel perquè se li han podrit uns mobles. Un conjunt de bambú filipí i un altre de teka anglesa, que composen el que va ser un confortable mobiliari de terrassa exterior, i que ara presenta un lamentable estat de putrefacció. Analitzades les cadires i gandules, van dictaminar que no es deu a atacs de corcs. Estan podrides per deixadesa: 30 anys a la intempèrie, i no s’ha fet manteniment. Home, comprenc que aquest és un tema d’enorme preocupació per a la família Iglesias-Preysler. Em costa més entendre que aquests mobles podrits de la senyora Preysler siguin d’interès nacional impulsat per TVE. No s’aguanta ni com a xou. S’han publicat els números que aquest programa ens costa. Són 245.000 euros per entrega, per vuit programes. Convé analitzar bé el tema. No és la família Iglesias la responsable d’aquest dispendi. Ells simplement aprofiten el business que els ofereixen. Aquí el que convé conèixer és quin organisme de control, i sota el comandament de qui, de TVE hi ha donat el vistiplau.
Si aquest estiu s’acosten a Londres els aconsello una visita al búnquer que tenia Winston Churchill durant la guerra. És a King Charles Street. Allà veuran que a la seva cadira, des d’on rebia els informes i organitzava els exèrcits, a la fusta dels braços, hi ha unes esgarrapades, unes estries, tremendes. Primer es va creure que eren tèrmits. Després es va saber que eren marques que deixava el mateix Churchill, amb els seus anells i fins i tot amb les ungles, en els moments de més crispació. Aquests solcs, amb bon criteri, no s’han reparat mai. Són ferides en una fusta que ajuda a entendre la Història. Si TVE no hagués perdut el nord, en lloc de fixar-se en el bambú de Vila Preysler, enviaria càmeres a analitzar, i interpretar, les ferides i esgarrapades que hi ha a la fusta dels escons del Congrés. El seient de Sánchez. El de Feijóo. El de tants d’altres. Aquesta sí que seria una lliçó televisiva lluminosa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Obligatori per llei La multa que et pot caure per no estar empadronat on vius
- Energies renovables El pàrquing de l’Alcampo de Sant Boi es transformarà en la instal·lació fotovoltaica més potent de l’àrea de Barcelona
- salut mental Els diagnòstics de TDAH entre els adults creixen en els últims anys
- Conflicte a Girona Una família denuncia que un home s’ha quedat d’ocupa en una casa que li van deixar a Llagostera
- LA VISITA BLAUGRANA AL COLISEUM Cinc anys amb un zero a Getafe
- Violència contra les dones Laura Palmer i la por que ens va quedar
- Transparència Hisenda vigilarà més les targetes: demanarà aquestes dades sobre els moviments
- Trump, la Lluna i més enllà
- Aquesta nit Gala dels premis Gaudí
- Premier league Haaland firma una inusual renovació amb el City fins al juny del 2034