Doncs Pablo Motos no ha mort

La promoció de la mort de Motos, a la qual es va prestar Vicente Vallés, va ser una molt bona idea. Ahir a la nit vam veure un Pablo en plena forma, aportant, com és tradició, un curtmetratge que incorporava cameos dels principals convidats que van passar durant el programa la temporada passada.

Aquí regalo el meu aplaudiment al guionista, al realitzador i especialment al productor del curt que li ha de dir al mànager de cada convidat prèmium: "Veuràs, és que en el primer programa de la temporada emetem un curt amb intervencions dels convidats. ¿Ens el pots deixar cinc minuts i el portem a un chroma perquè digui aquesta frase?".

Creguin-me que sé de què parlo: això no és gens fàcil. I de passada aprofito per aplaudir el productor d’Epílogo, aquell mític espai de Movistar Plus que s’emetia després de la mort del convidat, però que prèviament calia convèncer perquè parlés abans de la seva mort i emetre’l després de la seva defunció. Un bon marró. I un gran mèrit.

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

Sobre el títol, tots continuarem parlant de Motos, Broncano i Latre. Així, sense nom de pila, verificant la força de la marca personal, perquè, tot i que El hormiguero està compradíssim, molts preguntaran: "¿Vas veure ahir a la nit el Nadal amb el Motos?". Normal. La revuelta y Babylon poden trigar anys a instal·lar-se en l’imaginari col·lectiu. Com a títol de programa servidor els hauria batejat Latre y Broncano. Fa anys Andreu Buenafuente va batejar el seu programa a La Sexta amb el seu propi cognom i no li va anar gens malament. És clar que a part del talent dels caps destaco els equips: les incansables formigues (un osteòpata per al Juan i el Damián, sisplau), la solvència de Marta Torné, descobriments com Fabiolo i Carla Pulpón, i un àngel anomenat Leonor Lavado… I mentrestant, espero les novetats de La revuelta.

Ahir a la nit Motos i Nadal ens van oferir un partit de tennis que curiosament va acabar en taules. Últimament està molt de moda criticar-los a tots dos. "Estan acabats, no són el que eren, se’ls veu... passats de moda" No ho entenc. Que diferent que és la cultura americana, en què l’experiència és un valor que suma respecte i admiració. Molts dels que critiquen Nadal l’única raqueta que han tocat en la seva vida és un matamosques. I el mateix amb el presentador valencià: asseguts al sofà de casa i amb el mòbil a la mà és gratis opinar per part de qui mai ha vist una escaleta.