Avui torna ‘Gran Hermano’

Gran Hermano es caracteritza per col·locar 16 participants a conviure en una casa mentre durant tot el dia porten un micro penjat del coll, amb la qual cosa saben que tot el que fan i diuen és públic, i s’emet o es grava. El seu contacte amb l’exterior és nul i des que entren fins que surten ho desconeixen tot.

A aquests concursants els sotmeten a proves i el teleespectador vota qui segueix a la casa i qui ha d’abandonar-la, fins que queda l’últim, que es converteix en guanyador i guanya una bona pasta. I a més una repercussió mediàtica que sovint ha sigut negativa.

Però, és clar, amb 16 éssers humans convivint diàriament es generen situacions de tot tipus: discussions, enamoraments, insults, polvos, odi, crits, enveges... Segurament per això la gran comunicadora Mercedes Milá va advertir, en l’inici de la primera edició, que el programa era "tot un autèntic experiment sociològic". Cert. El primer ho va ser. Però la resta, més aviat poc. Des de la segona edició tot van ser succedanis de la primera, i el concurs es va impregnar de participants sobreactuats, coneixedors de la repercussió que va tenir el programa en els seus inicis.

Recordo que en aquesta segona edició (2001) el concursant conegut com a Carlos el Yoyas (arrestat últimament per presumpta violència masclista), va assegurar: "Del tema meu amb Fayna –la seva exparella– n’està parlant tot Espanya". De cap manera. Passaven moltes més coses al país, però la seva percepció de la realitat estava tan distorsionada que resultava fàcil perdre la raó al descobrir-la.

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

Cuinant aquestes gales tindrem dos presentadors, Ion Aramendi i Jorge Javier Vázquez, aquest últim un dels millors comunicadors televisius del país sobre el qual sempre m’ha fet l’efecte que està comodíssim i que fa la tele des del sofà de casa seva.

Mediaset i Telecinco es juguen molt en aquest concurs, perquè si funciona l’acabaran estirant com un xiclet al llarg de tota la seva programació i serà el teleespectador qui decideixi qui segueix a la casa, però sobretot si acaben veient el programa, amb la qual cosa és més important que ho vegi aquell que té un audímetre a casa.