TELEVISIÓ i MÉS
Nieves Concostrina, a ‘La ventana’
Crec que no us vaig advertir que en aquest espai em referiria a comentar televisió i més..., coses que toquen de prop qualsevol element que es refereixi a la comunicació. Per exemple, abans d’ahir ho vaig fer d’Instagram. Avui i molts altres dies ho faré sobre la ràdio, de la qual per cert s’escriu poc o res en els mitjans. Escoltem declaracions que fan protagonistes a moltes ràdios, sí... Però del mitjà se’n parla poc. Així que ja us aviso que en aquesta humil columna diària la ràdio sempre tindrà una finestra present.
I a La ventana de la cadena SER em refereixo avui, però abans un parèntesi que s’estén només un paràgraf. De cara als pròxims premis Ondas, ¿no mereixeria una categoria la millor secció d’un programa? Conec molta gent (de l’ofici i de fora de l’ofici) que tan sols escolta seccions de programes perquè adoren tal o tal col·laborador i no aguanten un programa sencer. Aquí ho deixo.
Vaig al tema. Em declaro fan de la secció que fa Nieves Concostrina a La ventana, de Carles Francino. Acontece, que no es poco es diu la peça i ens recorda diàriament capítols de la història protagonitzats per humans (el pitjor del planeta, sens dubte) que han passat a qualsevol lloc del món, especialment a prop nostre.
Notícies relacionadesEs tracta de moments del passat que en nombroses ocasions han desaparegut o s’han explicat de manera distorsionada per interessos personals, partidistes o el que comunament s’ha anomenat "qüestions d’Estat". I jo sempre que sento o llegeixo aquesta expressió, directament fujo. He de dir que personalment m’apassiona la història, la recent i la menys recent, i que en el cas de l’Acontece... m’encanta el diàleg que mantenen el Carles i la Nieves perquè sempre és fresc, amb un bagatge basat en anys de desimboltura en l’ofici, i demostren una interpretació improvisada d’un bon guió, ben mastegat, ben embolcallat i ben resolt. Aquesta setmana van reviure el Xile del setembre del 1970 i em va encantar una frase que va citar la Nieves: "Si l’esquerra no és demòcrata, no és esquerra". Us recomano que l’escolteu, perquè no oblidem que som el que som com a producte del pes de la nostra història.
El que menys m’agrada, i si voleu digueu que soc un perepunyetes, és l’ejque: un comú defecte de dicció calcat del que perpetrava l’exministre José Bono i que em grinyola a les orelles, i que a més el cometen persones que vocalitzen de forma gairebé perfecta. Però d’aquest tema ja en parlarem un altre dia perquè ejque avui no em queda més ejpai.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
