Dubtes existencials

Per començar, m’encantaria que, un dia, un informatiu de qualsevol cadena de televisió comencés així: "Hola i bona tarda. Comencem l’informatiu amb aquestes imatges que ens mostren el centre de la ciutat de Madrid. Allà la tenen vostès: la ciutadania està passejant tranquil·lament pel centre de la ciutat, amb un somriure a la cara i amb un to optimista. I... ¡atenció! ¡Mirin com entre ells no es barallen! A la dreta de les seves pantalles poden observar com ningú esgrimeix cap navalla". Doncs això. M’agradaria. Però sospito que no passarà mai. D’il·lusió també es viu, tot i que aquest era el meu primer dubte existencial.

D’altra banda, les nits de Telecinco s’han quedat òrfenes d’un late i ara mateix estan a cures intensives. ¿Qui les manté amb vida? Doncs molt fàcil. Ni famosos ni periodistes de renom, res d’això. Les mantenen amb vida gent anònima: els concursants de Gran Hermano. Avisin-me en el moment en què vegin la imatge d’un concursant llegint un llibre. Serà per a un zàping. Doncs sí: gent anònima sota la batuta de Jorge Javier Vázquez i Ion Aramendi, un esplèndid descobriment per a la televisió.

Notícies relacionades

Els nous reporters

La veu en ‘off’ corporativa de La 1

El segon dubte està clar, perquè sempre resulta molt pesseter opinar a fets consumats, perquè en lectures resultadistes tens les de guanyar. Però em pregunto si hagués sigut una maniobra més intel·ligent enviar l’equip de Babylon Show a la franja del post-late, començar a les onze i pico de la nit, en lloc d’enviar-los als lleons amb el ganivet a la boca per lluitar contra Broncano i Motos. Ja els responc jo: la resposta és que sí. ¿Es podria haver provat? Sí. I altres preguntes ja ni les plantejo, ni tampoc les responc perquè no hi tinc cap solució. Els babilonis s’haurien trobat sols contra ningú o enfrontant-se a sèries d’altres cadenes ja començades, a l’estil Crónicas marcianas. Només advertir que en aquest gran negoci de la televisió hi ha bons programes, però mal programats. Pensin-ho.

Acabo amb una frase que va dir en el primer programa de la segona temporada de Vosaltres mateixos (3Cat) un tal Jordi, el "net de la Iaia Angeleta": "Som una societat que no és justa amb els avis. Els hauríem de prestar molta més atenció". Em vaig posar dret i vaig aplaudir. Ja ens n’adonarem quan els que no ho som arribem a aquesta meravellosa condició d’avis.