CONTEXT

David contra Goliat

Broncano connecta amb joves que se senten allunyats de l’‘establishment’ més conservador

David Broncano en La revuelta

David Broncano en La revuelta / RTVE

2
Es llegeix en minuts
Elena Neira
Elena Neira

Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC

ver +

Les últimes dues setmanes ha tingut lloc un peculiar duel de presentadors en la graella de la televisió nacional: David Broncano contra Pablo Motos. De moment, les audiències han donat una victòria per la mínima al primer en la franja en la qual coincideixen. També hi ha hagut baixes. Telecinco va cancel·lar sobtadament el tercer programa que lluitava pel mateix share, el Babylon Show de Carlos Latre, davant l’acusada caiguda en la seva quota de pantalla. Però que ningú s’afanyi a donar per enfonsat El Hormiguero ni consagri La Revuelta. Aquest enfrontament té tota la pinta que es lliurarà dia a dia, setmana a setmana, convidat a convidat. Però, d’entrada, deixa clar que no existeix cap format blindat contra la contraprogramació i que no convé menysprear el poder que té l’audiència que normalment no veu la televisió per canviar el panorama.

GAMBERRO I IMPREDICTIBLE.

Notícies relacionades

Amb La resistencia, Broncano va aconseguir una gesta molt meritòria. Va seduir amb un late night un segment d’audiència molt esquiu: la generació Z. Ho va fer amb una estratègia molt cuidada que disseminava el més destacat del programa a través de les xarxes socials. Tot i que La resistencia no estigués avalada per grans xifres, lògic si es té en compte que parlem d’un programa "tancat" en una plataforma de pagament, va ser rellevant entre l’audiència i va crear una marca amb personalitat gràcies a un plantejament modern, gamberro i imaginatiu. Va recórrer a l’impredictible i va fugir del format canònic. Passaven moltes coses, com quan es fa scroll per Tik Tok. Gràcies al programa, Broncano es va fer un nom i va estendre un fil invisible amb els seus espectadors, que, segons les xifres, l’han seguit a la seva nova llar.

RTVE va firmar amb el presentador un contracte per dues temporades per adaptar el format de La Resistencia de Movistar Plus+ a l’access prime time de La 1. Just després del Telediario i cara a cara amb El Homiguero. 160 programes en dos anys amb una minuta d’uns 87.000 euros per programa, un total de 28 milions d’euros per les dues temporades. El "fitxatge estrella" va fer córrer rius de tinta, va provocar cessaments, dimissions i va qüestionar la gestió de l’ens públic. La polèmica del disbarat de destinar tal quantitat de diners públics a un programa com aquest va revifar quan La Revuelta estava a punt d’estrenar-se. Alguns pensaven que la politització de Broncano li tallaria les ales al programa. Res més lluny de la realitat. La 1, una televisió en obert i sense publicitat, ha donat una cobertura al directe amb la qual abans ni podia somiar. Les crítiques, a més, sembla que han servit per animar a fer pinya amb Broncano, un David contra Goliat, i han intensificat la seva connexió amb els joves que se senten molt allunyats de l’establishment més conservador. Broncano ha aconseguit el més difícil: renovar el seu compromís amb una audiència que fuig del lineal com de la pesta i a la qual li agrada sentir-se part d’aquesta mena de rebel·lions. Aquest mèrit val molt més que tots els ratings i shares del món.