Maneres de dir adeu

Un, fa pocs dies, a qui li vaig dedicar unes línies, era Julián Muñoz, exalcalde de Marbella i exparella de la cantant Isabel Pantoja. Ho va fer per a Telecinco en una entrevista que va dur a terme Santi Acosta feta, compte al detall, en un bar. Va utilitzar les càmeres com a altaveu del que va desitjar callar en vida.

No hi va haver cap somriure ni d’ell ni de l’entrevistador (important dada aquesta), els termes estaven constantment plens de rancor, i es va tractar, en definitiva, d’un adeu que finalitzava la coneguda citació "para lo que me queda en el convento...". O sigui que Muñoz va morir matant.

Posteriorment, la cadena, que al ser privada pot fer perfectament el que li vingui de gust, va muntar un debat entorn de l’entrevista i la figura del figura. Tot va funcionar molt bé d’audiència (prop de 2 milions d’espectadors, amb un 20% de quota de pantalla). Sí, Maria Antònia: el morbo atrau. Som llatins i ibèrics.

El segon, fa més de quatre anys, era un altre ésser humà que també va decidir acomiadar-se públicament. Va ser l’artista Pau Donés i ho va fer a La Sexta, en un híbrid entre documental i entrevista íntima titulada Eso que tú me das i que per exprés desig del cantant li va realitzar Jordi Évole. Tot va començar amb una trucada: "Jordi, tinc càncer, m’estic morint i volia acabar els meus dies tenint una conversa amb tu". El programa es va emetre el febrer del 2021.

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

I no va ser en un bar, no, sinó a les muntanyes del Pirineu com a decorat natural. Recordo que Pau va parlar d’amor, d’emocions, de no perdre el temps en autèntiques tonteries del dia a dia que no serveixen per a res i que ens fan prejutjar constantment a tot i a tots. I hi va haver silencis. I pauses. I si Muñoz va morir matant, Donés va morir estimant, perquè allò va ser un himne a la vida, "perquè això són quatre dies i tres han passat ja; no estiguem aquí de mala llet". Tota la raó, Pau. ¡Tota la raó!

Res més lluny de la meva voluntat que assenyalar quin dels dos es troba en el costat bonic de la història, perquè ja som grandets i cadascun és al lloc que desitja estar.