Els divendres negres d’RTVE

N omés cal comprovar el desenllaç final que no hagi dimitit ningú per verificar que el ciri que s’ha muntat amb motiu de la suspensió de la prova final de les oposicions a Radiotelevisió Espanyola és de l’alçada d’un campanar.

D’aquesta manera es verifica una norma històrica que regula aquestes situacions: com més considerable és un escàndol, menys possibilitat de dimissions hi ha. Potser no resulta necessari donar pàbul a tot aquest enrenou, perquè això de no dimitir i mirar cap a un altra banda ho portem impregnat a la pell de manera innata des de fa 14 segles.

La prova final de les oposicions va ser suspesa hores abans de fer-la el 29 de setembre, per la més que presumpta filtració d’algunes preguntes. Va fer bé, doncs, l’ens al sospitar de les fundades desconfiances de joc brut, però això no va evitar que nombroses persones arribades a Madrid des d’arreu d’Espanya (l’examen era presencial) mostressin el seu enuig pel mal personal, psicològic i econòmic que van patir. Tenien tota la raó, però això no els va privar d’emportar-se un regust amarg de l’experiència.

Minuts després de desconvocar la prova, la presidenta interina de la corporació, l’hospitalenca Concepción Cascajosa, va sortir al carrer –sí: al carrer– i va intentar calmar els ànims dels que s’estaven manifestant per aquell guirigall. Entenc que aquest no és el paper d’una presidenta: alçar la veu i mirar d’aprofitar un mínim silenci per col·locar cinc paraules resulta totalment tercermundista. En casos similars, tot un exemple palmari de la comunicació d’una crisi, crec que en menys de 24 hores va haver de fer una roda de premsa sense límit de preguntes als mitjans informatius. Però no ho va fer. O potser li van aconsellar que no ho fes.

Notícies relacionades

El poble maleït dels EUA

50 anys parlant dels 40 anys

Després del caos generat en els últims dies i l’emprenyament monumental mostrat a les xarxes socials i, si no hi ha cap novetat, no sembla el més apropiat que la prova s’efectuï de manera presencial el dissabte 2 de novembre; un dissabte de pont, sinònim de desplaçaments i hotels poc barats per als que hi hagin d’anar des de fora de la capital.

Així que, si no tenim cap familiar embarcat en aquest examen, podem estar tranquils perquè no ens afectarà directament. Però... ¿I la reputació de l’ens? ¿I la garantia que no torni a passar el dia 2? Sort que ja han desaparegut els divendres negres d’RTVE, ¿no?