Els embolics de la gent de la tele

Els he intentat traslladar la pregunta de la manera més elegant possible, perquè l’habitual és que la qüestió sigui directament aquesta: "Sergi, allò és un no parar de cardar, ¿oi?". T’ho deixen anar com si als programes o informatius es practiquessin els números descartats del Bagdad, o fos una espècie de Khajuraho, una antologia dels temples del sexe, luxúria i sensibilitat.

Quan et pregunten una cosa així, al final comproves que acostuma a ser una pregunta trampa, perquè la resposta, sense que vingui acotada d’origen, sembla que tan sols permet un sí o un no. "Però què, Sergi: ¿hi ha o no hi ha embolics?". I en casos així un sempre ha de ser irònic.

Evidentment, als que formulen aquestes preguntes els pot la xafarderia, els embolics, les parelletes no oficials, perquè si són oficials ja em diràs tu quin morbo té… Necessiten conèixer de manera molt directa, amb garanties, "perquè m’ho ha dit aquell que és conegut i porta anys allà", que el sexe està a l’ordre del dia, com si els treballadors estiguessin impregnats de luxúria i no paressin de brunzir als lavabos de les televisions durant les pauses publicitàries.

Ignoro per què existeixen ments que associen el sexe als termes televisió, cara coneguda i contacte habitual. I la meva resposta, depenent de nivell de confiança que tingui amb la persona que m’ho pregunta, sol ser: "Doncs mira, imagino que el mateix sexe que hi ha en uns grans magatzems, en una conselleria de la Generalitat o en una cansaladeria situada al mercat de la Concepció".

Notícies relacionades

El poble maleït dels EUA

50 anys parlant dels 40 anys

Al final sempre hi ha qui desitja seduir explicant històries, si és possible amb noms propis, perquè es tracta de controlar la xafarderia per després explicar-ho a tres amiguis mentre es prenen dues cerveses amb el dubtós aval d’algú que està dins… "M’ho ha confirmat una persona que aquests dos estan junts".

Crec que si existís el canal Putiferi TV segur que no el veurien, perquè dirien: "Bah, s’ho inventen". M’acabo d’adonar que acabo de regalar un format sobre la veritat o la mentida dels embolics a la tele.