¿On és la M?

Si escolto una emissora de ràdio que emet des de Madrid, per molt que el locutor tingui bona dicció, vocalitzi de manera correcta i fins i tot sigui un professional que gravi anuncis, la lletra M final, la transformen en N. Amsterdam es transforma en Amsterdan, cosa que em sona fatal i no sé on deu tenir l’origen.

Això no passa tan sols en persones que es dediquen a la ràdio, sinó en una gran part de la ciutadania madrilenya en general. No recordo haver detectat aquest detall en persones que viuen en altres províncies, com Valladolid, on s’estila un castellà gairebé perfecte, o Sevilla, ni Bilbao. No es tracta d’accent.

Per exemple, als catalans ens diuen que se’ns nota massa la nostra L al final d’una paraula perquè instintivament se’ns cola el so de la doble L de Sabadell, Ripoll, Calafell. Lògic. Per això existeix un mimetisme quan pronunciem termes com natural, actual o hospital. La L es nota. És la influència de la llengua catalana, que per desgràcia després es caricaturitza per fer-ne mofa. No ho entenc gaire però és un fet.

Ara bé, la substitució de la lletra M per una N al final d’una paraula pronunciada per persones de Madrid és un fet fefaent; quan sento a la ràdio noms de dominis d’internet com "punto coN", o "colecciona el álbuN", o "nos vemos en el FóruN", m’estiro els pèls de les cames.

Notícies relacionades

El pòdcast de ‘La ruina’

La casa pròpia

He detectat això en molta gent, sobretot taxistes de la capital, amb un detall encara pitjor: anuncis de ràdio gravats per professionals del mitjà, i entenc que supervisats pel mateix anunciant que paga i que hi dona el vistiplau, quan sents "Milanuncios punto coN". ¿Però com que "punto coN"? ¿A ningú li sona malament, a ningú li grinyola, ni tan sols l’anunciant adverteix que està mal pronunciat?

No fa gaire vaig sentir en una emissora espanyola una cosa com ara: "Se realizará una misa réquieN en la iglesia de la avenida General PriN". Tot això em recorda l’embolic que va muntar Carlos Pumares amb una oient al parlar d’un producte anomenat Fibergran. "La B, amb la E i amb la R, ¿com sona?". Doncs aquí passa el mateix: la A, amb la L, amb la B, amb la U i amb la M, ¿com queda? ¡¡Doncs amb la M: ÁLBUM!.