La foguera
El somriure d’Intxaurrondo
Quan veig a la tele Silvia Intxaurrondo sempre em recordo de l’Alfredo Urdaci de l’última legislatura d’Aznar i allò de "Ce Ce, O O". Un assistia a les seves locucions del telenotícies preguntant-se quina part d’aquell posat era convenciment del presentador i quina propaganda escrita i guionitzada per un altre. En els mitjans públics, aquests ferms portaveus del Govern sempre em fan un efecte nebulós: entre el fanàtic convençut i l’hipnotitzat.
És el que em passa amb Silvia Intxaurrondo, que té per a aquesta feina molt més carisma que Alfredo Urdaci. És un personatge ben dissenyat, propi de l’era d’Instagram i el control absolut sobre la pròpia imatge. La seva veu no s’altera mai i tampoc ho fa el somriure. És el somriure d’Intxaurrondo el que em deixa de vegades clavat al seu programa: aquesta espècie d’alegria impertorbable que transmet, la ganyota inalterada quan un col·laborador o un entrevistat desmunta amb arguments i dades qualssevol dels forats del seu discurs, que és el discurs gruyère de la Moncloa. La seva capacitat per transmetre la joia d’un mural extàtic de propaganda política em provoca una sensació entre l’ensurt, la fascinació i el menyspreu.
Recordo molt bé que, mirant el telenotícies d’Urdaci, el desastre del Prestige o la massiva oposició a la decisió fatal d’acompanyar els EUA en la destrucció de l’Iraq es convertien en temes tan lleugers com la corrupció del PSOE en el programa d’Intxaurrondo. Aquests dies, mentre l’Audiència dona la raó a Peinado en les sospites que planen sobre Begoña Gómez i l’UCO sacseja l’actualitat amb el seu text sobre la investigació d’Aldama i la trama Koldo, sintonitzo Silvia Intxaurrondo amb una curiositat morbosa.
Notícies relacionadesIntxaurrondo transmet sempre aquella seguretat sintètica d’Urdaci, però desproveïda de la serietat telegràfica del presentador i coberta pel carisma de la seva alegria permanent. M’assec al sofà i em passa davant els ulls, com una piconadora, la consigna governamental. S’interromp a qui tímidament assenyala la manipulació en un to ferm, intel·ligent i simpàtic de professora entusiasmada amb els nens, i després arriba la lliçó, i la presentadora enllaça les paraules amb una aconseguida imitació de l’estructura discursiva amb què es diu la veritat.
Com en els temps d’Urdaci, em pregunto: ¿què serà de tu, companya, quan el Govern hagi caigut i no quedi ningú interessat a sostenir aquestes mentides.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Falta de servei 5.000 veïns de BCN han estat tres mesos sense rebre cartes de Correus
- El dilema socialista La contestació interna a Sánchez en el PSOE s’estén a barons afins
- SUCCESSOS Una baralla a les obres del Camp Nou deixa sis ferits lleus
- Crònica rosa El desastre de la llista Forbes
- SUCCESSOS Un tribunal ordena investigar la mort d’una nena en una piscina privada
- El 12 d’octubre Sánchez esgrimeix la seva "diligència" davant la corrupció
- Els Reis i la princesa d’Astúries presideixen la desfilada
- La manifestació del 12-O punxa a Barcelona
- Marcela Turati: "A Mèxic baixen els homicidis, però pugen les desaparicions"
- Estava malalt Alex Salmond, ex primer ministre d’Escòcia, mor als 69 anys