TELEVISIÓ I MAS
‘Quanta guerra!’
Quanta guerra!
Per als qui no hagin vist mai el Quanta guerra! de TV3, explico de què va: és un programa històric, o cultural, o d’investigació… O potser ho és tot alhora, perquè el Quanta guerra! és un recorregut per la nostra pròpia història que exposa les actuals seqüeles de la Guerra Civil espanyola, i que aporta testimonis reals de persones famoses o conegudes que avui, gairebé 90 anys després, desconeixen els finals d’alguns dels seus familiars més pròxims.
El convidat de diumenge va ser l’actor Jordi Sánchez (Plats bruts, La que se avecina, etc.), que encara avui ignora on són les restes mortals del seu avi, l’avi Antoni Sánchez, mort als 27 anys de febre tifoide.
Eloi Vila condueix el programa de manera impecable: es banya perfectament entre els límits de la llàgrima (molt fàcil de caure en aquest bassal) i la despreocupació, perquè ni és un espai que busca el drama i molt menys ho és per a la conyeta. I aquest parèntesi l’Eloi el gestiona molt bé, perquè és pròxim, no té pressa, deixa aire a les respostes, amb llargs silencis… Eloi dona pau (important matís en un espai que parla sobre la guerra) o sap ser-hi o no ser-hi, com quan va abandonar l’escena al deixar sols Jordi Sánchez i el seu germà al cementiri de Vic…
Després de l’actor, TV3 va reemetre el capítol en què el convidat va ser el comunicador Albert Om, que encara ignora on són les restes del seu avi, Josep Ferrer (1906-1938). De l’Albert em quedo amb una de les seves frases finals que convida a la reflexió: "Penso que és un consol que el meu avi morís el primer dia que va entrar en combat, perquè si el final havia de ser així, millor que s’acabés tot just començar". Tota la raó, Albert. Tota.
El programa Quanta guerra! de 3cat, va obtenir una quota de pantalla del 18%, una mitjana de 335.000 espectadors, i va ser l’espai més vist a Catalunya de totes les cadenes, tant en share com en nombre d’espectadors, després dels informatius TN Migdia (24,3%) i TN Vespre (22,1%).
La Guerra Civil espanyola va durar tres anys. Passats 85 anys tres generacions després encara patim massa seqüeles i una desinformació impròpia d’un país normal. El passat dels humans, els d’aquí i els de qualsevol part del món, marca gran part del present i del futur de les nostres vides. Convé que el coneguem a fons per evitar errors històrics que encara avui ens passen factura.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Previsió meteorològica Una vintena de comarques, inclosa la de Barcelona, en avís groc per intensitat de pluja
- Nous títols i temporades Les 11 sèries que no et pots perdre aquest abril
- Investigació científica L’Hospital del Mar descobreix per què el càncer de pàncrees és tan agressiu
- Futbol El Barça no tornarà a l’Spotify Camp Nou per al Gamper i espera poder tornar per començar la Champions
- Indemnització rècord El Suprem eleva fins als 3 milions més interessos la indemnització pel dany neurològic causat per negligència mèdica en un part
- Turisme Els jubilats amb les pensions més baixes podran viatjar amb l’Imserso per una tarifa plana de 50 euros
- Relació entre empresa i societat La pime, el 99,8% del teixit empresarial, reclama més atenció pel seu pes i impacte local.
- El repte de les empreses: generar riquesa, però també guanyar reconeixement
- Efecte en cadena Els grans grups empresarials subratllen el seu paper com a motor econòmic i social
- Aigües de Barcelona i la seva aposta per la sostenibilitat