¿Per a què serveix Threads?

Està batejat com el Twitter d’Instagram. És una xarxa social des de la qual els usuaris poden difondre textos, fotografies i vídeos. Va sortir el juliol del 2023 i aquest mes d’octubre ja ha arribat a prop de 100 milions d’usuaris. Tot un acudit si són comparats amb els 2.936 milions que aglutina el seu germà gran, Facebook –que acaba de celebrar el seu 20è aniversari–, els 2.300 milions que reuneix Whatsapp i els 2.000 que acumula Instagram.

Marc Zuckerberg és actualment president de Meta, l’empresa que concentra aquestes quatre aplicacions i que atresora moltíssimes dades sobre nosaltres, que, recordem –i aquesta és la clau del negoci–, som el seu producte.

¿Per a què serveix Threads? Mirin: per al salseig, per mirar i ser mirat. Jo crec que correspon a l’absurda necessitat d’una constant aprovació per part dels altres. Ho anomenem necessitat o ho podem anomenar una galopant falta d’autoestima. El fet de pensar en veu baixa: "Surto maco en aquesta foto, la penjo i a veure què en diu la gent". Quan algú se la descarrega no firma un contracte que digui que tot el que hi publicarà es correspon amb la realitat. Però compte: en la lletra petita l’usuari dona permís al desenvolupador Threads per poder gestionar dades de compres, contingut, salut i exercici, historial de recerques, informació financera, contactes i informació confidencial. ¿Què és el que considera el senyor Zuckerberg "informació confidencial"?

Per això em fa molta gràcia llegir alguns dels usuaris d’aquestes apps que fan un copy-paste d’un post que més o menys diu una cosa així: "Per l’article X de la privacitat de dades de la UE, prohibeixo a Facebook utilitzar les meves dades o les meves fotografies", quan ningú ens posa una pistola al pit per afegir-nos a aquestes xarxes i, per tant, el més coherent sigui no baixar-se l’app. Potser Zuckerberg llegeix la publicació, somriu, s’acaba de netejar el cul, estira de la cadena i torna al menjador de la seva mansió per acariciar els seus gats.

Notícies relacionades

Amén

Encara que no ens toqui

Al final, Threads és com el Twitter d’Instagram. I es pot pensar: ¿és possible que Zuckerberg, amb assessors, ideòlegs i informàtics, acabi realitzant una fotocòpia de Twitter com a nova línia de negoci i així pastar més poder i més diners? Doncs sí: és possible.

El delirant és que hi ha qui, abans de saber com respires, si t’agraden les flors o prendre un cafè, per acceptar-te et realitzen un escàner basat tan sols en el teu nombre de seguidors. Segle XXI...