"Ja no miro la televisió"

Qualsevol amic que, en el transcurs d’una conversa, us comenti un discurs una mica semblant a aquest: "Jo ja no tinc televisió a casa. És un aparell encarcarat, la tele està passada de moda i, a més, en el fons no la mira ningú. I des que no la tinc no la trobo gens a faltar...".

A veure, és possible fins i tot que aquesta persona acabi la seva dissertació amb l’expressió "o sigui...". Perfecte. Però vostès no diguin res, no discuteixin, no rebatin, no intentin que l’altra persona canviï d’opinió... Estiguin tranquils. Simplement, els suggereixo que els aportin una reflexió, que pot ser aquesta mateixa, sobre el que s’estan perdent perquè no té un televisor a casa. Per començar, certament queda molt esnob i molt presumptament innovador fer aquest tipus de comentaris que, al meu entendre, marquen un apartheid sobre el consum de l’entreteniment de diferents èpoques.

M’agradaria recordar que, per exemple, aquest dilluns passat a la nit vam tenir un repòquer de comunicadors extraordinaris oferint continguts espectaculars d’entreteniment: Broncano a La 1, Motos a Antena 3, Buenafuente al seu setmanal de TV, Wyoming a La Sexta (sovint és obviat en l’absurda batalla entre Motos i Broncano, però el Gran Wyoming, als 69 anys, triomfa a La Sexta des del 2006), a més de Pedrerol (que informa i entreté des de Mega), igual que Xavi Valls i el seu ONZE des d’Esport3. Permeteu-me que us digui que aquest dilluns passat a la nit un servidor va gaudir com (l’animal que vostè prefereixi) al canviar d’un canal a l’altre.

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

Possiblement us diguin: "És que la televisió t’aporta una visió esbiaixada de la realitat i està supermanipulada. Jo m’informo per TikTok o per Twitter". Perfecte. I les xarxes socials, no. Són tot un exercici de transparència i de coherència... Les xarxes són el llibre blanc de la informació a l’Espanya democràtica... A veure: és cert que existeix una clara tendència a consumir productes digitals, fins i tot canals de televisió que aprofiten aquest tipus de finestres digitals per oferir els seus continguts.

"No tinc televisió i amb molta honra". ¡Entesos, amic! Que cada any t’estàs perdent la final de la Champions, el festival d’Eurovisió o el concert de Cap d’Any... "Bé, els miro des de la tauleta". Et recordo que són productes fets des de i per a la televisió... I a més, va, confessa, que algun monitor de 32 polzades deus tenir per casa per veure-ho tot més gran.