Històries de la història

A vui toca llibres. Últimament noto que a poc a poc existeix un contingent de joves col·legues (si se m’accepta el terme, els podem dir vetereiners, perquè són veterans però continuen sent joves) que estan escrivint llibres dedicats a familiars ja desapareguts, alguns dels quals sota el so de les bombes de la Guerra Civil espanyola. Crec sense cap dubte que es tracta d’un bon exercici.

Recentment ho ha fet l’actor/humorista Rafel Faixedas (Arbúcies, 1970), d’ofici bona persona, a més d’haver-se convertit en un arquitecte de l’humor rural, sa i pròxim. És a dir, amb la ironia com a principal arma que dispara bales de cotó. Faixedas escriu sobre el seu avi, al qual no va arribar a conèixer (per això el títol del llibre és M’hauria agradat coneixe’t), que va ser fundador de la mítica i encara existent Orquestra Maravella. La generació actual es diverteix ara d’altres maneres i, com diu Faixedas, "és una pena que avui dia els joves no quedem per ballar a les festes majors dels pobles". Cert i trist, Fel. Ara els joves es coneixen i lliguen d’una altra manera, especialment a través de les pantalles.

Xavier Coral (Terrassa, 1971) va publicar abans de l’estiu, i va ser una de les meves delicioses lectures estivals, Aprendre a esquivar les bales, una radiografia amb la batalla de l’Ebre com a rerefons i una altra potent història escrita a quatre mans, que sorgeix de les reflexions de Coral després de la lectura de les cartes manuscrites que escrivia des del front el seu avi republicà. Un difícil equilibri que neix de la necessitat de sobreviure en aquells anys en blanc i negre, i en què la supervivència ja suposava tot un repte diari.

Notícies relacionades

"Ja no miro la televisió"

Meravellosos anglicismes

José Antonio Ponseti (Barcelona, 1967), adoptat professionalment a Madrid i vitalment a Miami, fa mil anys que és al capdavant de dos programes de ràdio a la SER, SER Aventureros i 100 Yardas. Ponseti ha arrencat el temps necessari per investigar els seus avantpassats i escriure una crònica que és pura delícia, La caja azul. Durant molts anys, la seva mare (QEPD) va estar buscant en secret el seu pare (o sigui, l’avi de Ponseti), desaparegut de l’Exèrcit republicà en la batalla de l’Ebre. Dos dies abans de morir, la mare va entregar al periodista una caixa blava, que a l’interior contenia cartes, retalls de diaris, documents de camps de presoners, fotografies, notes de la Creu Roja... I a partir d’aquí comencen els viatges de Ponseti, que suposen un relat meravellós.

Gràcies a aquests col·legues per rascar i donar a conèixer episodis del passat.