Periodistes feministes

El cas Errejón és molt més. És el cas Sumar, que coneixia i va ocultar les acusacions per protegir-se mentre donava lliçons de feminisme, d’"escoltar les víctimes", de cara a la galeria, però també, i això em torna boig, és el cas de les periodistes feministes.

Això em sembla impressionant. Hi ha gent que, assenyalant, creu que ja ho té tot fet. Però que una periodista surti a la tele a dir que té moltes més acusacions al seu poder, contra Errejón i altres polítics, i que ella les va llegint a poc a poc, i que no desveli res, mereix que ens aturem a pensar un instant.

I que una altra, també a la tele, admeti des de quan ho sabia tot, juntament amb una altra companya que assenteix amb suficiència; o allò d’aquella altra que, estrella també de la tele, assegura que en el seu grupet coneixien perfectament l’actitud bavosa d’Errejón i que només compartien entre elles el tema per mirar de protegir-se. És a dir: ¿per "estar protegida" has de ser amiga d’aquesta periodista? ¿No diuen després que aquests temes són informació rellevant? ¿No han publicat aquest credo mil vegades aquestes mateixes periodistes feministes? ¿A qui s’ha de trucar avui, 27 d’octubre, per entrar en el cercle de confiança i ser partícip d’altres noms? ¿Es paga quota?

Notícies relacionades

Hopkins, emperador de Roma

Campanades a Noruega

No es posa el focus sobre aquestes periodistes per por, però el que estan admetent a la televisió és un encobriment. Si surt un altre nom, ¿també diran que ja ho sabien? ¿I per què no van publicar la notícia? Si ets periodista, verifiques i, a continuació, informes. I més encara si consideres que això que tens en el teu poder és informació sensible per a la seguretat de les dones. ¿Potser s’està demorant el procés de verificació? I, si no ho teniu verificat, ¿per què presumiu de les moltes marranades als vostres arxius, només per als ulls de la tribu? ¿O és que no convé rebentar una via d’accés als diners públics? ¿Què diables és això, companyes?

A l’esclatar el cas Sumar vaig sentir una necessitat imperiosa de veure què havien dit en aquest partit sobre els abusos a l’Església. Bé: aquest partit ha dit sobre els abusos de l’Església el mateix que totes aquestes periodistes que dosifiquen acuradament la informació de què disposen. El que han dit, el que sempre diuen, és que les institucions com l’Església són responsables a títol col·lectiu per ocultar, per tractar aquests temes entre bastidors, per la vaticana discreció. Doncs amb l’Església hem topat.