La memòria de RTVE Catalunya

Des del 1959, els orígens de la televisió en català tenen un nom: Radiotelevisió Espanyola a Catalunya. I estan repartits en dues seus diferents: d’aquell preciós edifici a Montjuïc als estudis nous a Sant Cugat del Vallès, perquè, tot i que ja han complert 41 anys, sempre seguiran sent els nous.

Per això demano un respecte i un homenatge, especialment als que van començar a Miramar, davant i darrere de les càmeres, pioners de l’ofici al país, i –això és el més important– ho van fer sense tenir cap referent, ni base en què assentar-se, ni canal en què fixar-se per tenir una mostra. Començar del no-res té molt de mèrit. Alguns es van quedar a la casa; d’altres van dirigir el camí cap a TV3.

Per això, sabent que me’n deixaré algun, vull destacar Irene Mir (present fa uns quants dies en la commemoració del 65è aniversari de RTVE Catalunya i que continua mantenint una vocalització esplèndida), José Luis Barcelona, Jordi Llonch, Aurora Claramunt, etc.

Memòria col·lectiva

Notícies relacionades

Hopkins, emperador de Roma

Campanades a Noruega

Molts programes encara ocupen bona part de megues en les nostres memòries, però destaco les magnífiques entrevistes de Joaquín Soler Serrano en A fondo; el Miramar Esportiu de Rafael Arias; el Vostè pregunta de Puyal; el Dr. Caparrós, medicina general de Capri, Maria Matilde Almendros i un jovenet Joan Pere, gravat en un plató amb públic; el Sobre el terreno del cap Juan José Castillo i José María Casanovas; l’admirablement maratonià Estadio 2 d’Olga Viza; el Buenas noches de Mercedes Milá; l’Ahí te quiero ver de la Sardà i Enric Pous en el paper d’Honorato; El tiempo es oro de Tino Romero o el 3x4 de Júlia Otero; La Palmera de Jordi González; La noche abierta de Pedro Ruiz; La casa per la ventana d’Alfonso Arús; Saber y ganar de Jordi Hurtado... en fi. I a qui no va sortir però sempre hi va ser: el mag Sergi Schaaff, realitzador.

El meu reconeixement al personal en general de Miramar i Sant Cugat, i també a Raül Díaz per recordar tot això en el seu Calidoscopi de La 2. A tots, gràcies. Millor que els tinguem sempre presents, perquè van sortir del no-res i ens ho van oferir tot.