La DANA i els mitjans

La pandèmia va portar a la televisió la possibilitat d’imitar les xarxes socials i fer entrevistes amb una webcam. En desgràcies com les d’aquests dies, el peatge s’ha traduït en l’abús d’imatges verticals gravades amb telèfons mòbils d’una qualitat impròpia del mitjà i en un excés de veus en off pròpies d’una tómbola que buscaven un impacte que les imatges ja oferien per si soles.

Les cadenes de televisió públiques van estar gairebé impecables. La 1, La 2 Catalunya i el 3cat van suspendre part de la seva programació (amb bon criteri, Broncano i Grasset van descansar) i van emetre tot el que se li demana a un servei públic: informació sense drames ni estridències, sobretot quan hem viscut la pitjor DANA del segle.

El 3cat va connectar amb el 3/24, que va mantenir el seu habitual to informatiu gairebé impecable i ens va mostrar tweets de condol per part del FC Barcelona, el Girona i l’Espanyol. Per aquest ordre. No passa res, però un ordre que ja sembla instal·lat. En fi…

En dies com ahir les formes també sumen, per això a l’Altaveu de La 2 Catalunya va aparèixer Danae Boronat evitant qualsevol somriure i a més es va vestir de negre (almenys 95 morts i centenars de desapareguts s’ho mereixen), va connectar amb reporters que van informar sense fer cap drama, i va omplir la seva taula d’especialistes en meteorologia i en natura.

Notícies relacionades

‘No ens interesses’

Amén

De les privades, em va agradar Risto Mejide, a Cuatro, que va aportar l’anàlisi sempre precís i interessant de Javier Ruiz (responsable d’Economia de la Ser) per analitzar el futur paper de les companyies d’assegurances. Ana Rosa Quintana va muntar una taula molt coral en què ella em va recordar la seva millor etapa radiofònica a Radiocadena Española. D’Ana Rosa em quedo amb una frase que mereix un aplaudiment: "A la gent que s’ha quedat sense llit on dormir i sense un bolígraf, li demanaràs ara que compleixi requisits per omplir un formulari i demanar ajudes". A Antena 3, una reportera de Sonsoles Omega li va fer aquestes tres preguntes a una afectada: "Suposo que preocupada…", "La veig tremolant…" i textualment "sisplau, company càmera, veuen que parlem amb un veí que sembla que està espantat, ¿oi?". Quin nivell.

I com sempre, la millor va ser la ràdio. Tant en emissions estatals com locals, emissores públiques i privades, cada programa es va posar el vestit d’informatius i va entrevistar persones pròximes a la seva temàtica habitual comentant els fets. Visca la ràdio.