¡Wow!

A vui toca parlar de comunicació. Sé perfectament que algunes de vostès s’enfadaran amb mi quan llegeixin el que escriuré. ¿Per què? Perquè ho practiquen. ¿És greu? No és greu. ¿És incorrecte? No ho crec. ¿Em molesta? La reiteració, sí. La cosa és que sincerament no ho entenc.

I m’explico. Des de fa un temps, perquè en els últims mesos s’ha estès com una epidèmia, existeix una expressió monosil·làbica, anglosaxona i de tres lletres que es pronuncia fins a l’extenuació. La paraula és wow i va acompanyada d’una doble admiració. El teu interlocutor te la diu de manera constant mentre t’escolta. Aprofita un mínim silenci en el teu discurs per col·locar-la amb calçador. Al final, la reiteració del wow fa pesada l’escolta.

Resulta indiferent el tema del teu discurs. Tant se val si és un tema que ajudi a resoldre el futur de la salut del planeta, que si ha baixat 2 euros el quilo de bledes. Això és el que em crida l’atenció. Exemple u: "Escolta, que han descobert que a través de la intel·ligència artificial ben aviat es podran fer operacions quirúrgiques amb un robot, sense necessitat d’un ésser humà al quiròfan". Resposta: "¡Wow!". Exemple dos: "¿Però tu creus que vaig al mercat i em diu l’individu de la parada on compro les bledes que han pujat 2 euros?". Resposta dos: "¡Wow!".

És més: si el primer wow sorgeix amb poc volum de la boca de la persona que el pronuncia, immediatament el torna a pronunciar, de manera que empalma dos wow-wow i et fa l’efecte de tenir davant un gos. A mi m’ha passat dues vegades. Insisteixo: és amable, atresora un fons positiu. Però falta un criteri, perquè el ¡wow! és sinònim de "t’estic escoltant amb atenció i em sorprèn el que dius", però crec que no fa falta repetir-lo tantes vegades.

Notícies relacionades

De res, Twitter

Avís vermell, xàfecs normals

De la mateixa manera que alguns narradors de futbol repeteixen expressions del tipus "el més llest de la classe", o que, per citar el marcador d’un partit en el descans, proclamen "empat a dues unitats". ¿És incorrecte? En absolut. ¿Em sona estrany? A mi, totalment. ¿Per què ho diuen? Perquè creuen que queda bé, "perquè si ho ha dit aquell que té cert predicament en l’ofici deu ser que està ben dit i, per tant, té la meva aprovació", o senzillament perquè està de moda.

¿S’imaginen que un dia ens despertem i màgicament tots deixem de dir i sentir el ¡wow!? ¡Wow.