El país de tenir-ho tot i no pagar per res

A la facultat de periodisme sempre ens van dir que és notícia una cosa que no és normal. Per això, no hauria de ser notícia l’augment de preu del futbol als seus abonats a partir del mes de gener. Ja s’ha convertit en una tradició.

A Espanya tenim una santa religió que és que ens encanta tot el que és gratis, tot i que després no ho utilitzem. Que en aquella botiga regalen bosses, doncs n’agafo 50. Ja veurem si les utilitzo o si al final les acabo llençant a les escombraries, però jo les 50 bosses ja les tinc. Creiem que el normal és disfrutar del dret a tenir-ho tot sense haver de pagar res. I això no va així. O no hauria d’anar així.

Estic fart de veure tutorials de Youtube que t’expliquen com evitar pagar a qualsevol plataforma: "Fas clic aquí i t’estalvies Spotify"; "et connectes a aquesta web, hi fas clic i veus toooots els canals per veure tooooot el futbol gratis"; "et registres en aquest enllaç i et descàrregues tooots els llibres en PDF, i segueix-me per veure més trucs". I van d’herois, tot i que en el fons siguin pirates informàtics que apostin per la cultura del mínim esforç i del pillatge.

A segons quins països –per exemple, els nòrdics– no hi ha res d’això. Si vols veure el futbol, pagues i el veus. ¿Que és car? Doncs no el vegis. ¿No paguem nou euros (crispetes a part, clar) per entrar en un cine per veure l’última pel·li de Tom Cruise? ¿No paguem 40 euros per una entrada (una entrada, si hi vas sol) per veure el concert de Rosalía? ¿No paguem el preu mitjà de Netflix (que crec que són 13,99 euros al mes) per veure totes les pel·lis i sèries que ens ofereix aquesta plataforma? ¡¡Si surt barata, cada pel·li!! A més, al sofà, amb la manteta i sense sortir de casa.

Cremen les xarxes

Notícies relacionades

De Maffeo a Alexia

Xuriguera & Faixedas

Ara cremen les xarxes (¡quin fàstic d’expressió!) per quatre euros al mes que puja el futbol. Qui vulgui futbol, que pagui el futbol. Qui vulgui Tom Cruise, que pagui Tom Cruise; qui vulgui Rosalía, que pagui Rosalía, i qui vulgui Netflix, que pagui Netflix. Però és que aquí ho volem tenir tot i no pagar per res. I si ho veus car, doncs no el vegis.

Això sí: aquest gradual augment de preus potser acaba emprenyant el personal, que al final deixarà de pagar perquè s’acabarà desconnectant del futbol. I si el veus car, doncs t’esborres del futbol i el veus a casa d’un amic, o al bar, perquè total és una hora i mitja a la setmana: "¡¡Oh, no; que el futbol és la meva religió!!" En fi... Estem fatal.