Adeu, Disney Channel

A questa nit passada, a l’hora de les campanades, i després de 27 anys emetent ininterrompudament (amb fórmules de pagament o bé amb lliure accés), el canal Disney Channel va passar a ser història no només de la nostra televisió, sinó també de les nostres vides.

Algú, amb raó, deu pensar que m’enganxa una mica gran per haver disfrutat de sèries i personatges com High School Musical, Buena suerte Charlie o Hannah Montana... Cert. Però els que tenim fills encara recordem aquelles fabuloses bandes sonores que se sentien als menjadors de les nostres llars mentre donàvem el sopar als nostres petits. Sovint aquests sons formaven part del conte que explicàvem una estoneta després, just abans de dormir.

Disney Channel resumeix una bona part del nostre univers dedicat a l’entreteniment recent, tant en sèries com en dibuixos animats. Perquè hi va haver un altre oci, no tan recent i més antic, que també va ser digne. Em disculparan, però, sabent que es tracta d’èpoques diferents, i si s’ha de triar, un servidor es queda amb els dibuixos de la dècada dels 70 i els 80.

Entre el passat El nuevo show de la Pantera Rosa i el nou Kung Fu Panda, el marcador el derivo sempre a favor de la primera. Resulta indiferent que l’opinió la fem des de la infantesa o des d’una òptica més adulta. La forma matussera de caminar de la pantera, aquella veu en off, els títols dels capítols (Esquina rosa, etcètera)… I, si a això hi afegim les grans postres que acompanyaven la sèrie amb la banda sonora de Henry Mancini, no hi ha color.

Notícies relacionades

Alba Flores, a ‘Punto Nemo’

‘Les tortugues ninja’ tornaran l'11 d'abril a 3Cat 30 anys després

I apunto un tema que el 2025 demana i resulta més que necessari explicar-lo. No tots els dibuixos dels 80 reflectien una visió masclista i simplista de la vida, amb vencedors i vençuts. Jo estic més que convençut que, si El nuevo show de la Pantera Rosa s’emetés avui mateix, seria aplaudida a tots els fòrums i festivals, al proporcionar protagonisme a una dona, una pantera, com ja es va fer als 70, qüestionant un masclisme tradicional preestablert en el seu moment i aportant la necessitat de tolerar la diversitat humana.

Mentre Disney Channel ja és història i servidor busca a Prime Video aquells episodis d’El nuevo show de la Pantera Rosa, avui dimarts els adults amb fills us deveu haver preparat una bona dosi de sèries i dibuixos abans que demà dimecres comenci la desitjada rutina.