LA FOGUERA

Festa a Torremolinos

Festa a Torremolinos
1
Es llegeix en minuts
Juan Soto Ivars
Juan Soto Ivars

Escriptor i periodista

ver +

A Torremolinos s’anuncia la celebració d’un esdeveniment de luxe amb una comunicació que inclou la normativa per assistir-hi. Estan prohibits els mals rotllos, les baralles, la droga, les gorres, les xancletes... i els "maricons" (sic). La cosa donaria per a deu reunions d’urgència de la comissió interministerial i internacional de drets humans, però les forces d’equitat i igualtat més sonades, les que van paralitzar el país pels exabruptes cridaners d’una residència d’estudiants o per una falsa agressió homòfoba a Malasaña, es mantenen dubitatives. Professionals pesats com Irene Montero no han obert la boca en les seves xarxes socials sobre aquest particular. Repasso perfils un rere l’altre: ha vingut menys de la meitat de la classe, res més. ¿Què està passant? ¿Es van quedar adormits després del raïm de Cap d’Any?

Notícies relacionades

No. El que passa és que aquesta festa obertament homofòbica és idea d’uns marroquins, és a dir, es tracta d’un esdeveniment de luxe per a marroquins amb pasta. Això suposa un greu curtcircuit en les olimpíades de l’opressió. D’entrada, són rics i homòfobs, cosa que serviria per aixafar-los amb tota la força de la propaganda, però, no obstant, pertanyen a una minoria ètnica i religiosa, cosa que complica molt les coses. ¿Què hem de fer? ¿Com oprimir oprimits que oprimeixen els oprimits sense, en l’acte, oprimir els oprimits? L’alcaldessa de Torremolinos és del PP, fet que ha suposat un descans per a la infatigable esquerra lluitadora. Ha sigut ella la que ha dit que denuncia el presumpte "delicte d’odi" a la policia, i els organitzadors, segons llegeixo en El País, l’han insultat apel·lant a la seva confessió religiosa infidel.

No obstant, ha sigut la ministra d’Igualtat, Ana Redondo, la que ha aconseguit resoldre el curtcircuit identitari amb una sortida terminològica tangencial i molt agosarada: ella ha culpat d’aquesta convocatòria homofòbica la ultradreta. Els enemics nacionalistes de l’islam, les quadrilles blanques i cristianes del bastió d’Occident, han saltat contra la ministra per utilitzar aquesta etiqueta, però a mi em sembla que té tota la raó. ¡Aquí tenim la famosa ultradreta! Una religió que aixafa les dones i els homosexuals als països on es constitueix en teocràcia compta, sens dubte, amb molts dels elements que ens permeten identificar el feixisme. I si no em creieu, podeu preguntar-ho a la redacció de Charlie Hebdo.