TELEVISIÓ i MAS
Franco, fins a la sopa
Franco està de moda. Mai hauria pensat que arribaria ni a pensar ni a escriure aquesta frase, però sí. Franco està en el nostre dia a dia i no existeix debat polític a Espanya en el qual no aparegui la figura de l’homenet, perquè tinc clar que Francisco Franco va morir, però el franquisme no ha mort. I aquí el tenim, movent la cueta cada dia.
Aquesta no és la columna per escriure de política (Déu me’n guard, amb els enormes periodistes especialitzats que tenim a la redacció d’EL PERIÓDICO), però sí de comunicació i em pregunto si ens ha resultat saludable recordar els 40 anys del franquisme al llarg dels últims 50 anys, amb dubtes, fílies i fòbies. I a més ara el president Pedro Sánchez ha manifestat el seu desig de realitzar durant aquest 2025 un centenar d’actes del franquisme.
Un servidor ignora si Sánchez guanyarà punts amb aquesta estratègia comunicativa, perquè a més no tinc clar que s’acabin completant aquests cent actes, perquè cent són molts. Tants que suposen una mitjana d’un acte cada tres dies i mig, compte aquí. Per això penso que potser, a meitat de camí, quan en porti 50, que ningú s’estranyi si se suspèn el circ... perquè de tant esmentar el monstre potser se li torna a la contra.
Crec que Sánchez pensa que tot això beneficiarà electoralment el PSOE, i a més ell pretén quedar com l’única sortida a la (ultra) dreta, avui en auge en més de mig Europa i gairebé arreu del món. I també crec que ell pensa que la seva imatge personal guanyarà punts al món. Que acabi passant, no ho sé. Però l’hi han hagut de vendre molt bé perquè ho acabi comprant d’aquesta manera tan convincent.
Dues coses per acabar. La primera: crec que ens convé a tots que fem prescripció als nostres fills del que va perpetrar el dictador que, com a tal, va decidir que com que no li agradava el que hi havia realitzar un cop d’Estat. I això en ple segle XXI resulta del tot improcedent.
Notícies relacionadesLa segona va de cine: vegin si poden una gran pel·lícula –protagonitzada per Els Joglars– titulada Buen viaje, excelencia, amb un Ramon Fontserè immens en el paper del dictador; una crònica àcida sobre l’agonia del general i com de cutres van ser els seus últims mesos.
¿Algú es pregunta què es realitzarà a Espanya d’aquí a 50 anys, el 2075, quan es compleixi el centenari de la seva mort? Ni ho sé ni m’interessa, perquè el més segur és que jo no hi sigui. I Espanya, ¿hi serà.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Exclusiva Exclusiva Mamarazzis: la renovació amb el Manchester City, detonant de la separació de Pep Guardiola i Cristina Serra
- Alt Penedès Mor un nen de 3 anys al caure-li una porteria a sobre a Subirats
- Comptes públics El Govern assumeix que no tindrà pressupostos: «No s’acaba el món ni cau Catalunya»
- Anàlisi genètica Matriarcat en el món celta
- EL MERCAT HIVERNAL Gir en el futur d’Araujo: ara vol quedar-se al Barça
- Ús compulsiu d'internet i els videojocs Les addiccions conductuals, un problema silenciós en auge
- Conflicte a l’est d’Europa La invasió d’Ucraïna ha costat la vida ja a 13.838 civils, 596 d’ells nens
- TELEVISIÓ i MAS Franco, fins a la sopa
- Barcelona, protagonista L’empresa del ‘Catan’ fa més gran el seu tauler
- Eurolliga Un desacomplexat Barça desarbora el Panathinaikos