La pitjor opció possible

Un dels grans problemes que té una part de la societat actual i que genera un enrenou constant és prejutjar. El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans diu que prejutjar és un verb transitiu que significa "jutjar per conjectura, per endavant, abans de tenir coneixement complet (d’una cosa)".

Des dels Pirineus cap al sud som campions del món a l’hora prejutjar els altres, i ho fem verbalitzant sense que l’altre hi sigui, perquè sempre acabem parlant malament del que no hi és i, alhora, comunicant des del desconeixement més absolut, lluny de conèixer cap realitat i sempre des d’una hipòtesi sense cap base. Una bona part d’aquestes frases que verifiquen la presumpció i el prejudici comencen amb aquesta expressió: "No m’estranyaria que...". Bé, doncs aquesta coneguda expressió ja convida a pensar que la frase següent serà falsa.

Som el país que sempre volem que als altres els vagi bé fins que els comença a anar bé. O més ben dit, som "Envidiópolis", com va definir al seu dia el director cinematogràfic José Luis Garci. Per això, el menyspreu i triar sempre la pitjor opció possible per jutjar (o prejutjar) els altres ha sigut eternament el nostre ADN. Poso uns exemples.

Enviem un missatge de WhatsApp i comprovem que el nostre interlocutor l’ha llegit (el famós doble check blau sobre el qual escrivia fa uns dies). Ni ens passa pel cap que el receptor estigui en meitat d’una reunió. Al cap de cinc minuts optem per pensar: "Aquest torracollons podria contestar. No m’estranyaria que encara estigués enfadat per allò de l’altre dia". El que sigui, però sempre apareix la pitjor opció possible.

Notícies relacionades

"No serà el nou ‘Sálvame’"

Un actor de 'Merlí' se sincera sobre la depressió que va patir durant la sèrie: "Em va salvar la vida"

Comproves que algú condueix el seu automòbil de manera impròpia i el primer que penses és: "Que tòtil que és" (ho transcric molt suauament i sense insults, que sol ser el primer argument). Poques vegades, o mai, ens passa pel cap que potser el seu fill ha tingut un accident i vol veure’l immediatament. I com aquests exemples, molts.

Estaria bé que alguna vegada penséssim en el costat bo i en la cara de les coses, sabent que hi ha possibilitats que acabi sortint creu. És fàcil: pensar en positiu, sense prejutjar, tan important per fugir de la toxicitat i el mal rotllo que ens arrasa. Provin de fer-ho quan puguin durant 24 hores. I somriguin. Els garanteixo que viuran molt més bé.