TELEVISIÓ I MAS

¿I si torna ‘La clave’?

¿I si torna ‘La clave’?
2
Es llegeix en minuts
SERGIMAS

I magino que bastants de vostès recordaran La clave, aquell programa debat que s’emetia els divendres a La 2, quan la seva marca era "la segona cadena", i és possible que fins i tot s’anomenés el famós "UHF", en primera instància, i abans de passar a Antena 3 el 1992. En aquell programa es tractava un tema, es presentava els contertulians, s’incloïa una pel·lícula que il·lustrava el tema i finalitzava amb un llarg debat.

¿Que per què ho pregunto? Perquè en televisió hem perdut el debat sa, i també el silenci, i concedir l’ús de la paraula a qui no està d’acord amb un, mentre es busca sense cap motiu la llàgrima fàcil… I a més hi ha professionals totalment trasbalsats per la recerca de tot el que sigui viral: unes llàgrimes ("vegin com s’emociona el nostre convidat…"; un crit (no "es perdin el crit de l’Antònia a la porta de casa…"), o un insult ("tremends els insults que rep el nostre reporter quan s’acosta…"). A mi aquesta recerca de tot el presumptament viral, que busca el xoc, la sorpresa i no té cap substància, em fa fàstic.

Tornem a La clave. Perquè, si el format tornés, s’hauria d’anomenar així. Ignoro si els drets encara són de TVE o si els té Antena 3 de quan José Luis Balbín es va emportar el programa a la ràdio i a la televisió privada…

Això sí: jo posaria la mateixa sintonia d’inici, aquella tan tenebrosa que semblava que estiguessis caminant per un cementiri… Ho veig. I l’eslògan seria el següent: "La clave: un debat en el qual s’escolta més del que es parla".

Sens dubte, un programa d’aquestes característiques genera prestigi al canal que l’emet i eleva la seva reputació. I evidentment, com sospito que no arrasaria en audiència, aquest format únicament el pot emetre un canal públic, ja que la prioritat no seria l’audiència, sinó el respecte, la qualitat dels contertulians i la reflexió que generaria en els espectadors.

Notícies relacionades

Carlos Herrera

Abans de començar, un servidor recuperaria algun programa de llavors, on sovint el fum del tabac evitava veure les cares dels tertulians. ¡Déu meu, quina fumarada! Mai vaig entendre com tossien tan poc… I posats a recuperar espais, programes, i presentadors… em faig ressò de les converses entre RTVE i Carlos Herrera per gestionar la tornada del comunicador. Seria un gran fitxatge, i RTVE encara seria més pública i plural. ¡Tant de bo.

Temes:

Antena 3 TVE