TELEVISIÓ I MAS
El gran moment del pla seqüència
Cada mitjà aporta els seus recursos propis per mostrar el seu valor de la millor manera possible i que aquest valor sigui apreciat pels receptors. La televisió és televisió i el cine és cine.
Existeix, però, un element que es va inventar històricament i que, per tant, se’l va apropiar la pantalla gran: el conegut pla seqüència, consistent en una gravació sense talls ni cap pausa realitzada amb una sola càmera, en constant moviment, i amb el qual flirteja la televisió de mica en mica en programes molt concrets. En un informatiu, per exemple, no és procedent.
Fa setmanes vam descobrir una versió televisiva del pla seqüència, que és, insisteixo, molt agraït quan està ben resolt, amb l’actuació d’Amaia a La revuelta contestant a Broncano: "¿No tens cap regal, Amaia?". "Alguna cosa sí que tinc". "¿Què tens?". I a partir d’aquí va començar el pla seqüència: "Tinc una cosa... mmm... Tinc un pensament... que no em deixa sola...". Va començar la cançó, que va encaixar bé perquè començava sense música, i Amaia es va desplaçar per la platea i va pujar una planta mentre cantava, ballava, saludava i interpretava i sortia al carrer. I el tema es va acabar amb una gran fanfàrria. Quatre dies d’assajos per resoldre un pla seqüència de 3 minuts i 15 segons.
Notícies relacionadesDes de fa més de dues dècades, el Polònia, de 3Cat, soluciona alguns gags amb un pla seqüència, que des de l’inici capitanejava Toni Soler envoltat de personatges del programa i que ara protagonitza l’actriu Nesa Vidaurrázaga, en el paper de regidora. És un paper, un personatge, no és regidora, perquè encara n’hi ha que es pensen que Toni Soler i Rosa Andreu, matrimoni fabricat a Malalts de tele, segueixen casats i vivint en parella el 2025.
Per exemple, fa quinze dies el Polònia va emetre un gag molt treballat (cap novetat, com passa en tots i, una vegada més, sé de què parlo) en el qual l’altra Glòria Serra (Agnès Busquets) feia un treball d’investigació sobre les inscripcions de Dani Olmo i Pau Víctor al Barça, i es preguntava: "Per què la regidora del Polònia no té nom?". També hi apareixia Xavi Espinosa en el paper de Francesc Mauri, i Cesc Casanovas interpretant Nicolás Maduro. L’altra Glòria Serra es preguntava si "una població que porta el nom el Papiol seria un eufemisme de vulva: ‘Mama, em pica el papiol’". Dos minuts i mig d’un pla seqüència absolutament hilarant. Tot el meu honor.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Gent Gerard Piqué abandona Catalunya: Clara Chía, afectada
- 5.337 persones es queden sense plaça en els cursos públics de català
- Un fitxatge per oblidar La ruïna saudita amb Neymar
- Música El llegat d’Ovidi Montllor enfronta les seves filles tres dècades després
- A L’AUDIÈNCIA DE MADRID Absolt de violació malgrat que la dona havia sigut drogada i «no era conscient» d’estar tenint sexe
- UN BARÇA-MADRID SENSE SEU De resar pel Camp Nou a la rocambolesca opció del Johan
- Iberdrola premia el foment de l’esport femení
- L’última jornada El City ressorgeix de la tragèdia i podria creuar-se amb el Madrid
- Les claus L’ensopegada que no fa mal a un Barça que ja havia fet la feina
- CHAMPIONS league | La crònica El Barça frena i el PSG s’acosta