Les coses estranyes de la tele

H o anomenarem "fenòmens estranys", "coses que només passen a televisió" o senzillament "els vicis adquirits". I no pensin malament. O sí.

Poso un simple exemple per començar, però n’hi ha moltíssims. Es tracta del programa Late xou, que presenta el showman de moda, Marc Giró. ¿On has estat en els últims anys, Marc? El programa va començar a emetre’s a TVE Catalunya. Va passar a la versió nacional a La 2 i sovint superava una mica més del 4% de quota de pantalla. Vist l’èxit del comunicador, la tendència del programa i el seu positiu soroll a les xarxes socials, l’han passat a La 1, on sembla que s’instal·larà definitivament, ja que en tres emissions ha superat un llaminer 11% de share. Un mètode heurístic en tota regla anomenat prova error saldat finalment amb èxit.

Molts es preguntaran: ¿per què un 4% a La 2 i un 11% a La 1 si el programa és el mateix, el presentador és el mateix, si es grava al mateix plató i si no ha canviat res? Doncs justament això pertany a les coses estranyes de la televisió. Jo no sabria explicar-ho.

El mateix passa amb les campanades de final d’any, emeses conjuntament per La 1 i La 2. De manera molt majoritària el poble es connecta a La 1. Sembla com si els quarts tinguessin més credibilitat... No ho crec. Perquè després Cachitos ho peta en audiència. No ho sé. Algú assenyalarà que canviar a La 2 es pot entendre com realitzar un acte de fe o un sacrifici... Tonteries. Quan a les 12 de la nit vols veure El chiringuito, tocas el botó del comandament a distància (o els dos botons, segons on tinguis col·locat Mega) i veus Pedrerol, que ho peta, i no hi ha acte de fe ni sacrifici que valgui.

Notícies relacionades

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

El desgast mental de Jenni

Recordo que el celebrat ¿Quién sabe dónde? es va començar a emetre a La 2. El presentava Ernesto Sáenz de Buruaga i va estar a la graella durant quatre mesos, des del març fins al juny de 1992. Pocs recorden aquella etapa en la qual va passar sense pena ni glòria. El setembre d’aquell any olímpic, el programa va emigrar a La 1 sota la batuta de Paco Lobatón i va ser una bomba, amb dies amb uns registres que superaven el 50% de share. Sí, el 50%.

Per cert, ignoro si una de les voluntats de la direcció de la corporació rau a canviar la marca del canal principal de TVE, però ¡quin gran error es va cometre en el seu dia al canviar la denominació de La Primera, una marca acollonant, per una de tan freda com la de La 1.