Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

Fa quatre anys, quan Mònica Terribasva deixar ‘El matí de Catalunya Ràdio’,va rebre un correu electrònic d’una dona a qui no coneixia en què li relatava l’abús laboral, psicològic i espiritual que havia patit durant els seus anys al servei del’Opus Dei. Li explicava que feia dues dècades que havia deixat l’Obra, però que fins aleshores no havia pogut parlar. La periodista va decidir investigar més a fons i va trobar molts més casos de dones, de diferents edats i procedències, que li explicaven experiències molt similars dins d’aquesta institució secular de l’Església catòlica sorgida a l’Espanya del 1928 de la mà del després canonitzat Josepmaria Escrivá de Balaguer. Els testimonis de 13 d’elles articulen ‘El minuto heroico: yo también dejé el Opus Dei’, docusèrie de The Mediapro Studio que Max estrena aquest divendres 7 de febrer.

«Aquesta no és una sèrie per explicar el poder de l’Opus o la seva història. Ja hi ha molts llibres que en parlen. Aquí parlem de les vides de les persones, de si hi ha una vulneració de drets, de si hi ha un reflex dels valors cristians en el que van viure aquestes dones», assenyala Terribas.

Perquè les protagonistes del documental, procedents de diferents punts d’Espanya, Mèxic, l’Argentina, el Salvador, Irlanda i el Regne Unit, detallen com van treballar durant anys per a l’Opus «sense cobrar» i sense cotitzar a la Seguretat Social, com controlaven la seva correspondència, les allunyaven de les seves famílies i fins i tot s’apropiaven d’herències. «Les instruccions de l’Opus diuen que deixaràs el fruit de la teva feina i de totes les indemnitzacions que cobris al llarg de la teva vida a l’Obra, que és la teva família. De la mateixa manera, fas un testament en favor d’unes entitats i d’unes fundacions o d’unes persones físiques o jurídiques que no coneixes», assenyala Terribas.

«El cansament és una eina per fer-te més feble i manipulable»; «Quan surts, de sobte, no et coneix ningú. Vint-i-dos anys de la meva vida a l’Opus Dei es van fer fum. Els meus documents no tenen validesa oficial»; «Conec moltes persones a qui l’Opus Dei els ha fet la vida miserable després de sortir. Això és brutal», se’ls escolta dir a les protagonistes.

L’Opus declina participar-hi

«No són una, ni dues, ni tres males experiències. Són moltes les persones de diferents països i de diferents edats que expliquen exactament el mateix. I això no es compensa dient que hi ha gent que ha tingut bones experiències», remarca l’exdirectora de TV3, que considera que «des de la Prelatura s’hauria d’explicar, reparar i compensar el mal psicològic que s’ha fet a tanta gent que ha deixat l’Obra, que va estar allà de bona fe, i que ha viscut això».

La periodista va intentar viatjar a Roma per ensenyar-los les entrevistes i «donar-los el dret a rèplica». Però l’Opus s’hi va negar a participar. «Ells tenen els seus canals de difusió i els seus mitjans i segur que contestaran allà, com també han contestat al llibre de Gareth Gore, que col·labora en el documental».

D’altres dels experts que participen a ‘El minuto heroico’ són Antonia Cundy, periodista del ‘Financial Times’; Laura Merino, psicòloga; Vega González, psicòloga clínica i directora gerent del Centre d’Assistència i Investigació de Socioadiccions (AIS); John Paul Lennon, psicòleg especialitzat en abusos religiosos i sectes, i Sebastian Sal, l’advocat defensor ‘del cas de les 43’, exnumeràries auxiliars a l’Argentina i altres països de l’Amèrica Llatina.

«A l’Opus Dei hi ha tota una sèrie de normes i de funcionament de control psicològic i mental de la vida, del cos i de la ment de les persones que els experts que participen a ‘El minuto heroico’ identifiquen com coerció psicològica i de grups sectaris», recalca Terribas, que sempre va tenir clar que volia enfocar aquesta feina des de la perspectiva femenina, tot i que també ha rebut correus d’homes que asseguren que li podrien explicar el mateix que elles. «Però les numeràries auxiliars (les que es dediquen a les tasques domèstiques als centres) sempre són dones».

Treballar com a serventa i sense sou

Els seus testimonis són els més impactants: «Em van obligar a treballar com a serventa, sense sou, durant anys», explica una d’elles. «T’embadaleixen, t’enganyen, et coaccionen i et controlen», enumera una altra. Solitud, depressió i suïcidi són altres paraules que sorgeixen habitualment en els seus relats en aquesta docusèrie en què també es recrea la vida d’aquestes dones a l’Opus a través de la interpretació de Claudia Traisac, dirigida per Laura Sisteró.

Notícies relacionades

El desgast mental de Jenni

Piqué s’enduu el seu Scattergories

L’actriu no només els dona vida, sinó que a més es veu com interactua amb elles. «Algunes van venir al rodatge i, de manera natural, corregien la Claudia, i donen veracitat i rigor al que fèiem. No era el nostre guió, era el d’elles», destaca Terribas, que el que pretén amb aquesta feina és visibilitzar unes històries fins ara amagades.

«El que més il·lusió em faria és que els supernumeraris i supernumeràries, que és la categoria més freqüent en l’Opus, aquestes persones que també tenen normes de vida però que es casen, tenen molts fills i no viuen el celibat, coneguin una realitat que segurament no coneixen a fons», conclou Terribas.