Justificacions

L’Opus Dei respon a les denúncies d’abusos de la docusèrie de Mònica Terribas a Max ‘El minuto heroico’

«L’enfocament que la docusèrie assumeix no representa la realitat de l’Opus Dei», es justifiquen

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

Claudia Traisac, en El minuto heroico: yo también dejé el Opus Dei

Claudia Traisac, en El minuto heroico: yo también dejé el Opus Dei / Max / Virginia Martín Chico

3
Es llegeix en minuts
Marisa de Dios
Marisa de Dios

Periodista

Especialista en sèries i programes de televisió

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Divendres passat, la plataforma Max va estrenar la docusèrie de Mònica Terribas‘El minuto heroico: yo también dejé el Opus Dei’,en què 13 dones que van pertànyer a l’Obra denuncien el tracteabusiu laboral, psicològic i espiritual que havien patit durant els anys al seu servei. Ara, aquesta institució secular de l’Església catòlica sorgida a l’Espanya de 1928 de la mà del després canonitzat Josepmaria Escrivà de Balaguer ha contestat a la periodista catalana a través d’un comunicat: «L’enfocament que la docusèrie assumeix no representa la realitat de l’Opus Dei», es justifiquen.

«La plataforma d’entreteniment Max ha estrenat una docusèrie en la qual s’entrevisten dones que van tenir experiències negatives mentre van formar part de l’Opus Dei, moltes de les quals ja eren públiques», comença el text, una cosa que ja ha desencadenat la indignació de Terribas aquest dilluns a ‘El món a RAC-1’ de Jordi Basté.

«Si eren conegudes, ¿per què no hi ha des de fa dècades una manera sistemàtica de reparar econòmicament els danys psicològics que s’han fet?», ha plantejat l’exdirectora de TV3.

«Davant els sentiments que expressen, les vivències que narren i el patiment que manifesten –continua el comunicat–, reiterem el nostre dolor i respecte, que estenem a altres persones que puguin sentir-s’hi identificades. Els que som part de l’Opus busquem, amb els nostres errors i encerts, fer el bé i imitar Jesucrist en el nostre dia a dia. Res més lluny de la nostra voluntat que causar dolor en el proïsme, molt menys en els que van ser o han format part de l’Obra, amb qui tantes vegades ens uneixen vincles familiars i d’amistat. Quan això passa, ho sentim profundament».

Millorar maneres de fer

«En moltes ocasions les crítiques d’antics membres han facilitat una reflexió institucional per millorar i canviar maneres de fer, i hem demanat perdó personalment. En els casos en què això no ha sigut possible encara desitgem poder fer-ho», assegura l’Opus, a la qual Terribas ha contestat: «És molt sa i cristià que demanin perdó. Però quan hi ha una vulneració de drets no estem parlant de perdó, sinó de reparar-lo des d’un punt de vista econòmic, jurídic, etcètera».

La justificació de l’Opus continua: «Més enllà d’alguns processos que s’han procurat millorar al llarg dels anys, fallades en estàndards massa exigents per viure el compromís vocacional, falta de sensibilitat per comprendre el pes que aquesta exigència significa en algunes persones, eventuals carències en l’acompanyament durant el procés de sortida, l’enfocament que la docusèrie assumeix no representa la realitat de l’Opus Dei».

Mònica Terribas, en el rodatge d’‘El minuto heroico: yo también dejé el Opus Dei’ /

Max / Virginia Martín Chico

L’Obra critica la representació que en fa aquest treball de Terribas: «De manera esbiaixada ens presenta com una organització on persones malvades amb motivació de fer mal, una caracterització que és falsa i oposada al que ensenyava sant Josepmaria, verificable a partir de l’experiència de milers de persones que viuen o han viscut una experiència de plenitud i desenvolupament en l’Opus Dei com el camí de trobada amb Déu i les realitats quotidianes».

També miren de justificar per què no van voler donar la seva versió en la docusèrie. «En els quatre anys de preproducció i producció, la productora no va contactar amb les oficines de l’Obra ni a Roma, ni a Espanya ni a altres països. Només una vegada que la docusèrie estava tancada la productora va sol·licitar la intervenció del prelat o una altra persona autoritzada en el seu lloc».

«Van tenir quatre mesos»

Notícies relacionades

Fins i tot critiquen les condicions de la productora, «que no eren les habituals per a una sèrie d’aquestes característiques». «Els terminis, per exemple, resultaven inviables», afirmen. «Per part de la prelatura es va decidir no participar en el que era un producte creat des d’un marc previ i amb un biaix que només es volia confirmar, en què no hi havia hagut cap desig previ de manifestar un diàleg».

«Hauríem participat amb molt de gust en el procés, però només se’ns va oferir la possibilitat d’una rèplica en l’últim moment», reiteren, una cosa que ha rebatut Terribas en el programa de Basté. «Van tenir quatre mesos per citar-me a Roma», ha assegurat.