TELEVISIÓ I MAS

‘Sincopat’, per Núria Florensa

Escric demanant disculpes. O, com a mínim, advertint i reconeixent que no reuneixo ni el nivell ni els coneixements per ser crític cinematogràfic. Em falta veure moltíssimes pel·lícules i moltíssimes sèries i, per exercir aquesta funció, em falta llegir molta literatura real i de ficció. Potser arribo tard, però ¿què faig jo, llavors, comentant un curtmetratge? És una bona pregunta la que em realitzo, perquè després de veure una pel·lícula l’anàlisi que solc fer és molt simplista: o m’agrada o no m’agrada. O em diverteix o no. I miro la següent.

No obstant, hi ha obres o produccions que per qualsevol raó apareixen, o algú te les recomana, i surt el descobriment, l’"¡ostres!". M’estic referint a Sincopat (2023), un curtmetratge de tan sols 15 minuts de durada. Ho escrius a qualsevol cercador i descobreixes que un any i mig després de la seva gravació ha aconseguit 180 premis, i que no és que passi ràpid, és que quan finalitza no t’has acabat la bossa de crispetes. I tot i que sigui només per aquests guardons rebuts en festivals de tot el món, requereix un respecte, un aplaudiment i, per sobre de tot, un visionament.

Sincopat està dirigit pel barceloní Pol Diggler, i interpretat principalment per la directora i actriu ilerdenca Núria Florensa, que dona vida a l’Ona, executiva d’una empresa que llança al mercat un dispositiu que permet escoltar música directament des del cervell amb l’ajuda d’una polsera denominada narval i sense plataformes externes.

Notícies relacionades

No voldria fer cap espòiler perquè un servidor, que prové de l’àudio i per tant de la ràdio, entén que el curt descriu la imponent força del so en la vida i alhora ens convida a pensar en el descrèdit a qualsevol invent que apareix cada dia, per acabar realitzant dues preguntes: "¿Segur que tot el que ens arriba acaba sent per a un bon fi?, i "¿què guanyem i què perdem amb cada innovació?".

La interpretació de Núria Florensa és impecable, perquè el millor que pot passar-te al mirar una pel·lícula és que t’oblidi’s que qui la protagonitza està interpretant un paper que té memoritzat; és a dir: que et creguis la història. I això és el que passa. En fi: si disposen de la plataforma i tenen oportunitat, al cercador de Movistar teclegin Sincopat (o Sincopado) i, els agradi o no, segur que el curt els convida a reflexionar sobre el futur.

Temes:

Música

Inicia sessió 0 Comentaris

El colesterol de la comunicació

La història d'amor de l'exbisbe de Solsona, Xavier Novell, i Sílvia Caballol es convertirà en una sèrie de televisió