TELEVISIÓ I MAS
¿Com serà la tele del futur?

Sovint convé explicar la gènesi de les coses més senzilles per entendre com funciona aquest gran invent anomenat televisió, venerat pel poder perquè atresora una tremenda influència en l’opinió de la població.
És una cosa acceptada i que coneixem de sobres: a través del poder i de la penetració del mitjà, es pot generar opinió, remoure consciències i fins i tot manipular diferents maneres de pensar. Hi ha els que asseguren que la televisió és un mitjà que té data de caducitat i que desapareixerà en quatre dies. Potser no en són quatre, sinó alguns o bastants més.
Tot i que sigui tòpic, des de sempre la televisió ha estat composta per dues grans indústries: una que produeix continguts, integrada tant per governs i organismes públics –que tenen gairebé tots els països del món– com per empreses i productores privades. La segona indústria és la que permet que vegem aquestes produccions, que són les empreses que fabriquen televisors.
La velocitat i el futur de totes dues és ara esbojarrat i impensable. Les solucions tècniques que apliquen les dues indústries permeten no només que un govern o una productora puguin emetre, sinó que qualsevol persona individual, des de casa seva, produeixi continguts, i tot i que continuï sent televisió perquè està composta per imatge i so, es denomina streaming.
En l’altra part de la balança –per poder mirar i escoltar l’streaming– a la indústria dels televisors li està menjant l’orella la dels fabricants de dispositius mòbils per observar aquests continguts. ¿Algú té la certesa absoluta sobre com acabarem veient, en directe o gravats, continguts externs generats a qualsevol part del món? De les escasses certeses que tenim es resumeixen que cada dia tot, i tot és tot, serà més ràpid. L’actual velocitat de transmissió i recepció de continguts serà una broma quan establim la diferència entre la d’avui i la de l’any 2030, del qual esperem que vingui amb agenda.
Tot la resta són preguntes de difícil resposta, ja que malgrat el poder actual de la indústria dels operadors mòbils ¿seran substituïts per xips que portarem incrustats en, per exemple, el dit petit d’una mà? ¿Els continguts els podrem veure dibuixant en l’aire una hipotètica pantalla? ¿Qui ho assegura? La televisió: aquest gran invent.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Postureig 'low cost' La mariscada més barata d'Espanya se serveix a palades a Barcelona
- Escapades El poble més pintoresc de Catalunya per visitar al febrer és un paradís modernista amb una festa que omple de color l'hivern
- Consum Bon Preu accelera la seva expansió i obrirà 12 nous súpers aquest any
- El resort de luxe SLS Barcelona obrirà amb descomptes l’1 d’abril
- Futbol La seu espanyola del «líder mundial en connectivitat» que serveix el Barça és un domicili particular del barri de Sant Andreu
- Aldarull Un grup causa aldarulls en un tren obligant a intervenir la maquinista
- Negociacions El PSOE i Junts es reuneixen abans del debat de la qüestió de confiança
- Un 93% dels trens de la Cerdanya incompleix l'horari
- CARDIOLOGIA ¿Què són i com evitar els greixos trans, que augmenten el risc de mort un 34%?
- 1.080 vivendes i un gran parc Una inversió milionària i el futur Clínic rellancen el sector Can Rigalt al nord de l’Hospitalet