¿Com serà la tele del futur?

És una cosa acceptada i que coneixem de sobres: a través del poder i de la penetració del mitjà, es pot generar opinió, remoure consciències i fins i tot manipular diferents maneres de pensar. Hi ha els que asseguren que la televisió és un mitjà que té data de caducitat i que desapareixerà en quatre dies. Potser no en són quatre, sinó alguns o bastants més.

Tot i que sigui tòpic, des de sempre la televisió ha estat composta per dues grans indústries: una que produeix continguts, integrada tant per governs i organismes públics –que tenen gairebé tots els països del món– com per empreses i productores privades. La segona indústria és la que permet que vegem aquestes produccions, que són les empreses que fabriquen televisors.

La velocitat i el futur de totes dues és ara esbojarrat i impensable. Les solucions tècniques que apliquen les dues indústries permeten no només que un govern o una productora puguin emetre, sinó que qualsevol persona individual, des de casa seva, produeixi continguts, i tot i que continuï sent televisió perquè està composta per imatge i so, es denomina streaming.

Notícies relacionades

El colesterol de la comunicació

La història d'amor de l'exbisbe de Solsona, Xavier Novell, i Sílvia Caballol es convertirà en una sèrie de televisió

En l’altra part de la balança –per poder mirar i escoltar l’streaming– a la indústria dels televisors li està menjant l’orella la dels fabricants de dispositius mòbils per observar aquests continguts. ¿Algú té la certesa absoluta sobre com acabarem veient, en directe o gravats, continguts externs generats a qualsevol part del món? De les escasses certeses que tenim es resumeixen que cada dia tot, i tot és tot, serà més ràpid. L’actual velocitat de transmissió i recepció de continguts serà una broma quan establim la diferència entre la d’avui i la de l’any 2030, del qual esperem que vingui amb agenda.

Tot la resta són preguntes de difícil resposta, ja que malgrat el poder actual de la indústria dels operadors mòbils ¿seran substituïts per xips que portarem incrustats en, per exemple, el dit petit d’una mà? ¿Els continguts els podrem veure dibuixant en l’aire una hipotètica pantalla? ¿Qui ho assegura? La televisió: aquest gran invent.