TELEVISIÓ I MAS

Homenatge mundial a la televisió

Homenatge mundial a la televisió
2
Es llegeix en minuts
Sergi Mas

El 21 de novembre passat es va celebrar el Dia Mundial de la Televisió. Una proposta, suggeriment o parafernàlia que s’inventa algun organisme, que en aquest cas va ser l’ONU, per intentar generar soroll o visibilitat, sovint en benefici propi més que en benefici de l’homenatjat.

En la seva pàgina web principal, la primera frase amb què l’ONU va encapçalar l’homenatge va ser la següent: "La televisió continua sent la font de consum més gran de vídeo". Tal qual. Ni reprodueixo la frase a mitges i ni és més llarga ni més curta. Una frase que, a més de quedar curta, podríem posar perfectament en dubte.

Davant de tanta debilitat per defensar el mitjà, crec que un dia qualsevol, per exemple avui mateix, un dijous que ni està marcat al calendari ni tampoc és l’aniversari de cap figura televisiva, suposa una bona excusa per retre homenatge a aquest mitjà que va començar a emetre a Espanya l’any 1956.

Segur que algun moment o en alguns moments de la nostra vida hem viscut de manera molt emotiva davant el televisor, una cosa que durant alguns anys es va batejar, amb rotund desencert, com la caixa tonta.

Moltes de les respostes sobre la famosa pregunta "¿On estaves llavors?", comencen amb la frase: "Doncs ho estava veient per la tele". La pregunta en realitat era la primera frase d’un enorme tema musical denominat Insurrección interpretat per El último de la fila i que més tard va adoptar com programa La Sexta.

Notícies relacionades

Moments televisius en tenim a cabassos: la pel·lícula que hem vist deu vegades i amb un diàleg final que sabem de memòria, esdeveniments històrics transmesos en directe, funerals de personatges rellevants de la història (recordo l’últim adeu a Lady Di), un triomf de renom del nostre equip preferit de futbol o el nostre esportista predilecte, l’anunci d’un producte (també és televisió), un dia que "sortim per la tele"... N’hi ha molts més: el primer cop que un ésser humà va posar un peu a la Lluna... tot i que crec que mai sabrem si allò va passar en realitat, si es va realitzar en un plató de la CBS, si se’ns va explicar una veritat a mitges o que el relat del gran periodista Jesús Hermida ens va emocionar aquella nit del 20 de juliol de 1969.

Si no la miren habitualment o es dediquen a veure plataformes de pagament, que no dic que estigui malament, tinguin un moment de la seva vida per a la televisió, que s’ho mereix.