Marian Rojas comunica des de la passió

A vui aparco la tele i la ràdio i explico quatre notes sobre la psiquiatra Marian Rojas Estapé (Madrid, 2/11/1983), a qui vaig anar a veure presencialment dijous al Centre de Congressos d’Andorra, amb més de 1.200 persones que van atapeir l’auditori.

És més: fins i tot l’organització de l’esdeveniment (Creand Fundació) va habilitar una sala adjunta amb dues superpantalles de vídeo perquè una vegada més –la psiquiatra ja va estar l’any passat al Principat– les previsions van tornar a superar les expectatives.

Fent una simple una regla de tres: si 1.200 persones vam anar a veure-la en un país de 81.000 habitants, vol dir que l’1,48% de la població del país va estar en aquest esdeveniment. A Espanya, l’ 1,48% de la població implicaria que l’haguessin vist in situ 710.400 persones. Potser és una tonteria. O no.

Per començar, m’apassiona com comunica aquesta dona. Una hora i quaranta minuts de conferència, sense beure un xarrup d’aigua (no serà perquè a Andorra no n’hi ha) i sense un paper ni una pantalla en els quals recolzar-se.

El títol de la conferència era Recupera la mente, reconquista tu vida. Algú es pot preguntar si va explicar com es fa això. Crec que ni Marian ni ningú té el poder per solucionar aquests propòsits, però sí que va aportar la seva formació i les seves eines per fer-ho. Va explicar allò de les "persones vitamina", terme que va crear ella mateixa fa pocs anys conversant amb persones en les quals la toxicitat era moneda comuna. Va ser llavors quan Marian va afegir: "¿Podem aportar alguna cosa d’optimisme al debat en una cosa que sumi i no resti?".

Notícies relacionades

Évole entrevista Rufián

‘¡Salta!’ arriba a Antena 3

Fa poques setmanes, coincidint amb la visita de Marian Rojas a El Hormiguero, a les xarxes socials, és clar (si no, ¿on?), hi va haver una allau de crítiques cap a la psiquiatra, gent que dubtava d’algunes de les seves tesis i assegurava que va a programes amb la intenció de vendre els seus llibres. ¡Ens ha fotut, la mare superiora: a veure si pretenen que ella mateixa destrossi la seva obra! Insisteixo. Ho portem a la pell: aquest país seguirà sent aquell on tots volen que et vagi bé fins que et comença a anar bé, i on insultar a qui pensa diferent s’ha convertit en una cosa normal.

Va promoure tornar a connectar amb la natura i amb el moviment ("jo no faig esport, jo camino molt"). M’alegra saber que pensem igual. Menys haters, menys fast a la vida, més calma i més Marian.