‘Cita bestial’, cita obligatòria

A bans de començar: si vostè no ha conviscut mai amb un gos, adverteixo que és possible que no entengui la meva reflexió. Si per contra vostè ja té un gos –molt sovint, per cert, pel mateix preu reuneix dos animals: el gos i una paparra–, ja sap que serà el seu escàner les 24 hores del dia, es col·locarà en un lloc estratègic de la casa per controlar-ho tot i coneixerà que vostè marxa de casa quan fa olor de colònia, al posar-se un abric o amb el so d’unes claus. Els gossos saben, sense ensenyament previ, que per a ells vostè ho és tot i la seva única referència en la vida. Fins i tot la donarien perquè vostè salvés la seva.

He vist un altre capítol del Cita bestial (una producció de TV3 en col·laboració amb Abacus), en què la seva presentadora i codirectora, Candela Figueras, acompanya persones que desitgen adoptar un gos o que, per contra, necessiten deixar-lo en una gossera per diferents circumstàncies. En la presentació habitual de cada episodi apareix la Candela assegurant que ha adoptat un gos (en la vida real, així ha sigut) i que està convençuda que hi ha molta gent que vol viure la mateixa experiència, perquè hi ha qui necessita un gos però que encara no ho sap i ignora que la vida li canviarà a millor. A molt millor.

Notícies relacionades

Alba Flores, a ‘Punto Nemo’

‘Les tortugues ninja’ tornaran l'11 d'abril a 3Cat 30 anys després

El capítol que vaig veure (Tornar a començar, es diu) s’inicia amb un diàleg entre l’Olga i l’Aina, en el qual aquesta última acaba adoptant l’Obèlix, mentre l’Olga procura aguantar l’emoció. És del millor del programa: la transparència de la veritat, perquè a tot això la Candela espera, mira, dialoga, respira... No genera drama i ho gestiona tot amb una naturalitat difícil de mantenir davant les càmeres. Jo em passaria tot el programa intentant dissimular les llàgrimes. I no ho aconseguiria. Un altre dels casos, sempre reals, correspon a una mare i a un fill que s’acaben de traslladar a Bell-lloc d’Urgell per fer un cop de volant a les seves vides. Ella explica que de jove va patir un accident, va passar per una difícil relació de parella, va ser mare, un divorci, deutes, maltractaments... Al final adopten la Pluma de la gossera i per fi els canvia la vida.

Cita bestial és tan sols un programa de televisió, que comença bé i acaba millor. Tot és cert, sense públic, sense crits, en plena natura i que les llàgrimes les posa l’espectador des del sofà. Per cert, els recomano que tinguin a mà una caixa de mocadors de paper. O dues.