El colesterol de la comunicació

L’altra nit, Júlia Otero va dir-li a Marc Giró a Late xou (TVE-1) que amb el seu equip radiofònic s’han inventat el concepte que encapçala aquest article i que va d’això: arrufar les celles o prendre nota quan una persona (siguin convidats del programa o del propi equip) manifesta públicament una frase feta, quasi com d’última generació –si bé jo prefereixo dir-ne d’"última degeneració"–, per referir-se a un concepte o a una idea que té moltes altres maneres de manifestar-se. ¿S’ha entès alguna cosa? No, ¿oi? En poso un exemple, que crec que s’entendrà millor.

Es preguntava Otero sobre l’expressió "posar en valor", que ja per si és un copiar- enganxar en tota regla, un disbarat de manual. En efecte, continuo pensant que la frase té poc recorregut, perquè resulta més còmode expressar el terme valorar, tot i que des de fora sembla que queda pobre. Hi deu haver algú que la utilitzés en alguna conferència fa pocs anys, qui la repliqués com a sinònim de "donar importància a alguna cosa", i des d’aleshores mola, i avui dia resulta normal trobar-se la frase fins i tot en un discurs institucional. ¿Han vist? He escrit "avui dia", no "en el dia d’avui". Una altra expressió pesada com n‘hi ha poques.

No s’imaginen vostès l’alegria que vaig sentir al coincidir en aquesta idea, ja que a l’octubre, en aquesta mateixa columna, em vaig referir a aquest tema, només que no vaig tenir l’enginy de batejar-lo de manera tan subtil com amb aquest concepte del colesterol.

¿Està vostè cansat d’escoltar el terme implementar? Jo, molt. Triïn l’històric de qualsevol xarxa social de fa cinc anys. No la llegiran enlloc. Però ara està de moda. I hi ha la típica persona que la utilitza i que es creu que està dos esglaons per sobre de qui l’escolta. Mmmm... Felicitats pel premi Nobel, doncs. Mira que el terme aplicar és ben fàcil i comprensible. ¡¡Però que bé que et queda en un post d’Instagram!!

Notícies relacionades

Entre les tres i les quatre

Alba Flores, a ‘Punto Nemo’

En tinc moltes, de frases impregnades de colesterol, com per exemple és el cas de "sortir de la zona de confort". Quina gran expressió per als aprenents de coach i farsants similars que pensen que sense estudis i tan sols amb la seva xerrameca tenen els seus ingressos mig resolts. O bé "m’explota el cap". Doncs hi ha vegades que penso: tant de bo, noi. Per poc original i per recórrer al que és fàcil.

Doncs això: el colesterol de la comunicació floreix quan falten les idees. Xim-pum.