TELEVISIÓ I MAS
De la llengua a la morrejada

Doncs ja s’ha estrenat Malas lenguas a La 2, i també a La 1. I així ho farà, de manera conjunta, fins al 16 d’abril, amb una nota correcta en el debut, no gaire bona ni tampoc gaire dolenta: un 9,3% a La 1 i un 2,5% a La 2. Com ja vaig apuntar, una bona mesura d’acompanyament del programa fins que voli tot sol a La 2.
¿Què és Malas lenguas? Un espai (a priori, informatiu) que incorpora tertúlia, denúncies de notícies falses, humor... O sigui: deixem-nos de qualificar-lo amb una terminologia anglesa i anomenem-lo programa d’entreteniment.
Quan comença un programa m’interessa conèixer, en primer lloc, l’objectiu d’audiència, en aquest cas de Malas lenguas; és a dir, ¿a qui va dirigit? I en segon lloc, ¿quin és el perfil d’audiència que té la gent que mira la televisió entre les set de la tarda i les nou de la nit? Coneixent aquestes dades es pot readaptar el contingut del programa. I si aquest està ben fet i ben venut però fa un 1% durarà tres setmanes. Els programes es fan per ser vistos. Però hi ha uns mínims. I si no s’hi arriba, es cancel·la l’espai i tal dia farà un any.
Mai m’he cregut aquestes milongues que ens venen com a programes de servei a la televisió pública i en els quals "es diu la veritat", perquè tots tenim la nostra veritat. Mirin: ni a Espanya ni a cap país existeix la televisió pública. Totes són privades. Les de capital privat per motius i interessos evidents. I les públiques (locals, autonòmiques i estatals) perquè estan al servei de qui mana. No hi donin més voltes.
L’actual Govern mai oferirà a Jiménez Losantos la direcció d’informatius de TVE; ni amb un mandat pepero Silvia Intxaurrondo faria el mateix, amb la qual cosa es busca complicitat o coincidència de pensaments. Per tant, les televisions públiques són privades. I això ha existit tota la vida a tots els operadors del món.
Notícies relacionadesDiu l’ADN de Males llengües que "el programa combatrà la desinformació amb anàlisi, entreteniment i humor". I falta afegir: "des de l’òptica de la direcció del programa, que té el vistiplau de la direcció general." Es dona per fet, però convé recordar-ho.
Si la mateixa televisió pública emetés Malas lenguas sota un govern del PP, el programa seria un altre, perquè ja coneixen vostès l’històric axioma: "No escupis la mà que et dona de menjar". I si en lloc d’escopir, cal besar o morrejar, doncs es fa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Guillermo Mattioli, degà del Col·legi Oficial de Psicològia de Catalunya: "El missatge de Marian Rojas Estapé és fals i cruel"
- Professors de ciències amenacen amb no corregir els exàmens de la Selectivitat si Educació no rectifica la fusió de matèries
- ACTUALITAT BLAUGRANA Laporta i el seu soci moldau activen "una mina d’or"
- Sancionada una treballadora per fingir que era muda i cobrar durant 16 anys una pensió
- El cas Koldo Transports certifica 13 viatges oficials d’Ábalos amb Jésica Rodríguez
- Castella-la Manxa Dels reclutes ucraïnesos als helicòpters i els Eurofighter
- Jaén Un centre d’innovació militar de 220 milions
- El nou tauler mundial El centre gravitatori de la indústria bèl·lica
- Anàlisi Sí a la pau, el millor negoci
- El nou tauler mundial Escenari de la gran batalla pels tancs de l’Exèrcit espanyol