Els avantatges i els perills de portar l’esperit de ‘Sálvame’ a TVE: «Són personatges televisius difícils de domar»

Quan el juny del 2023 Telecinco va tancar ‘Sálvame’ ningú es podia imaginar que dos anys després la majoria de l’equip del programa acabaria recalant aTVE. El desembarcament es produirà just després de la Setmana Santa, el 23 d’abril (tot i que un dia abans ja hi haurà un esdeveniment especial per donar-los la benvinguda amb desfilada de carrosses inclòs), quan la cadena pública inaugurarà‘La familia de la tele’, un xou que unirà «entreteniment i servei públic», segons els seus responsables, però que mantindrà part de l’essència de l’espai que va ocupar les tardes de Telecinco ni més ni menys que durant 14 anys.

Sobretot perquè darrere del programa hi ha la mateixa productora (l’antiga Fábrica de la Tele, rebatejada com a La Osa Producciones Audiovisuales) i el gruix dels col·laboradors de l’extint ‘Sálvame’ i del seu hereu directe a TEN, ‘Ni que fuéramos shhh’: María Patiño (que en el nou xou de La 1 exercirà com a presentadora al costat d’Inés Hernand i Aitor Albizua), BelénEsteban, Lydia Lozano, Kiko Matamoros, Carlota Corredera, Laura Fa, Chelo García-Cortés, Núria Marín... El seu fitxatge per La 1 ha vingut envoltat de polèmica al tractar-se d’una cadena pública. Diversos experts en els mitjans analitzen els pros i els contres de la seva arribada a TVE.

Vocació de servei públic

Per Matilde Delgado, coordinadora de Comunicació Audiovisual de la Facultat Ciències de la Comunicació de la UAB, «és comprensible que la televisió pública vulgui disposar de continguts populars, tot i que sense perdre la seva essència de servei públic. I aquest equilibri, molt complicat, implica la necessitat d’arriscar-se en ocasions», com seria aquest cas. De tota manera prefereix ser prudent i «esperar a veure quin resultat té finalment la reconversió del format original per poder fer una valoració justa».

«Hem de tenir en compte que el gènere d’un programa no parla de la seva qualitat. El debat no s’ha de situar sobre si la televisió pública ha de programar formats populars, sinó sobre el to i la qualitat d’aquests programes entenent que es tracta d’infoentreteniment», considera, alhora que valora que ‘La familia de la tele’ compti amb experts per a alguns temes com salut i ciència.

Joan M. Corbella, professor del departament de Comunicació de la UPF, revela la seva «estupefacció» al descobrir que el programa saltava a RTVE. «Semblava impossible que un contingut que s’ha qualificat com a televisió porqueria tingui una segona vida a la televisió pública», valora. «D’una banda, és positiu per satisfer l’obligació de servei públic d’arribar a totes les audiències. Però, d’altra banda, l’obligació legal de TVE és fer televisió de qualitat». L’expert es manté «a l’expectativa de com transformen el format en una proposta de qualitat».

El professor explica que, en alguns països, els continguts de les televisions públiques han de passar alguna forma d’«avaluació del seu valor públic, que aportin a l’interès general i que justifiquin la despesa pública que es realitza». A Espanya no existeix aquesta tradició formal, però «d’una manera o una altra, una vegada avanci el temps, haurem de poder jutjar si ha complert aquest objectiu de qualitat en l’entreteniment de premsa del cor», sentencia.

Representació de la societat

Rocco Steinhäuser, crític televisiu de ‘Versió RAC 1’, adverteix «que ningú s’esperi que sigui el mateix que feien a Telecinco o a TEN». «Ells saben exactament on són i on tenen el límit». Per això diu que no entén tanta polèmica. «S’han dedicat tota la vida a això i saben fer-ho molt bé». «Han contractat una sèrie de gent que creuen que poden tenir audiència. Bàsicament, la televisió mira d’entretenir i ells tindran un bloc dedicat a això que crec que faran molt bé», afegeix.

Igual d’optimista és l’escriptora i periodista Pilar Eyre, que creu que ‘La familia de la tele’ vol aconseguir una cosa que ja va aconseguir ‘Sálvame’ i a què aspiren tots els programes, «que és crear casa»: «Que quan arribis a casa a la tarda automàticament posis la tele i et trobis amb els teus amics, que són ells. Perquè ara la tele està tan fragmentada a la tarda, que no saps gaire bé què hi ha». I destaca, per exemple, el valor que li pot aportar Belén Esteban, «algú que connecta amb la gent i que és pur espectacle».

Coincideix amb ella la còmica Carolina Iglesias, cocreadora de l’exitós pòdcast ‘Estirando el chicle’, que destaca que a la tele pública «hi ha d’haver representació de tot». «Tinc ganes de veure què fan, si tenen la mateixa llibertat», assegura.

Límits polítics

Lorena Vázquez, integrant de les Mamarazzis d’EL PERIÓDICO, recorda que la televisió pública també ha de complir «la funció de l’entreteniment» i critica que sempre «es fiscalitzi i sotmeti a debat l’arribada de programes de la premsa del cor a les televisions i les plataformes». La periodista recorda que, moltes vegades, la premsa rosa ha obert debats socials, com va passar amb la gestació subrogada d’Ana Obregón, i ha analitzat «problemes estructurals com el masclisme».

Això sí, el programa a RTVE no tindrà «la llibertat que tenia a Telecinco per parlar d’alguns temes», considera Vázquez. «A Mediaset van estar molt penalitzats perquè es van significar molt políticament. En aquest sentit, evitaran caure en els mateixos errors», afirma. Per la seva banda, Laura Fa apunta que, en els últims anys, «la televisió pública ha demostrat que s’adapta a nous formats i noves maneres de fer tele, com ha passat amb ‘La Revuelta’, i que també és moderna».

També celebra l’arribada de ‘La familia de la tele’ a TVE Nacho Gay, director del portal ‘Vanitatis’: «És una boníssima notícia, tant en l’àmbit general, per a la televisió, com a nivell particular per al món del cor». Això sí, considera que l’encaix del programa en la dinàmica de la televisió pública resultarà complicat: «Aquest contingut es polititzarà, com sol passar amb tot en aquest país, i arribarà alguna que altra vegada al Congrés, no en tinc cap dubte».

Algunes veus crítiques

Més crític és Francisco R. Pastoriza, doctor en Ciències de la Informació i exprofessor a la Universitat Complutense de Madrid, que va ser adjunt de la direcció de l’àrea de Cultura dels serveis informatius de TVE. «Una cadena pública ha de dedicar més temps a la formació i a la informació que a l’entreteniment i aquest ha de ser sempre creatiu i fomentar aspectes culturals», assenyala.

També es mostra reticent Sergi Mas, crític de televisió d’EL PERIÓDICO. «Els noms són seductors per a molta gent, però per a mi és una fórmula esgotadíssima. Ens han venut que no serà el nou ‘Sálvame’,però, ¿què faran si no saben fer res més?», qüestiona el comunicador.

En l’àmbit reputacional, Mas considera que el programa «no sumarà a TVE». «Per edat i per experiència són personatges televisius difícils de domar. Tu digues-li a Belén Esteban que cridi una mica menys...», assenyala el col·laborador d’aquest diari, que es pregunta si «té gaire sentit portar aquests grans personatges a TVE si no els podràs explotar i els tens coartats».

Notícies relacionades

Com afecta la butxaca Trump

‘Pasión y gloria’, a La 2

Sue Aran-Ramspott, directora en Comunicació Audiovisual de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (URL), entén «en un context de democràcia de mercat l’aposta de La 1 per un magazín que cobreixi la difícil franja de les tardes amb fitxatges joves i amb la remodelació d’alguns personatges del ‘Sálvame’». «Caldrà demostrar que, com a televisió pública, hi ha contenció econòmica i moderació en les intervencions (recordem que estan en una franja horària de protecció reforçada per al públic infantil)», apunta.

No obstant, remarca que «l’autèntic repte està a no confondre el debat i els continguts d’entreteniment amb una subhasta de la intimitat (d’extimitats, segons el concepte de Paula Sibila), en una cacofonia d’opinions histriòniques que simulin l’opinió pública. Bastant caricatura tenim en l’escena política internacional per renunciar a un capital cultural digne, sense ser necessàriament elitista».