Sánchez, com Joe Rígoli

El decorat de fons, el de la marca universal i inequívoca del partit: color vermell, concretament el Pantone 186 C. Ell, lluint una americana blava fosca, camisa blanca, corbata blava jaspiada amb encenalls de color vermell... És clar, en una tarda amb una galopant crisi com aquesta no era qüestió d’aparèixer en texans i una samarreta de tirants.

Però... ¿i la cara? ¡La cara, mare meva! El maquillatge que li van posar ahir al president semblava que estava comprat a última hora en una botiga de tot a un euro, deu minuts abans de tenir lloc la compareixença. Durant tota la seva intervenció va tenir la veu ronca, molt interna, com si no volgués sortir de dins, que a més el va ajudar a sobreactuar la seva dolguda presència, una cosa que sovint se soluciona amb una bona raspera, tot i que potser no era el millor dia per manifestar-la. Es va queixar del setge a què està sent sotmès durant els últims mesos, que no hi hauria avanç electoral i que no s’havia plantejat dimitir...

Però un moment. Recorrem a l’arxiu. Me’n vaig al 25 d’agost del 2023. ¿Algú recorda el discurs de Luis Rubiales, amb un look i un discurs molt semblants al del president Sánchez? "¿És tan greu com perquè jo me’n vagi havent fet la millor gestió en la història del futbol espanyol? ¿Vostès creuen que he de dimitir? Doncs jo els diré alguna cosa: no dimitiré". I ho va repetir cinc vegades. Bé: Rubiales va presentar la seva dimissió el 10 de setembre, 15 dies després.

Notícies relacionades

La crisi al Pròxim Orient

Alba Carrillo, a la SER

Un pensa que potser ahir era el millor dia perquè s’acomiadés La familia de la tele, obrir el plató, donar veu al seu elenc de figures perquè opinessin al respecte sense filtres, ni condicions. Haurien fet història a la tele.

Por això ahir Sánchez em va recordar, i entenc que també als que tinguin una edat que superi la cinquantena, aquell còmic argentí anomenat Joe Rígoli, que ens va deixar el 2015, i que amb el seu personatge Felipito Takatún va fer cèlebre una frase en el meravellós programa Fantástico, de José María Íñigo, que sentenciava: "Jo segueixo", donant carbassa als que esperaven la seva renúncia.