Testimoni directe

Ara fa 10 anys que va començar a enquistar-se un dels conflictes més sagnants entre l'islam i Occident que encara cueja: l'enfrontament per la publicació d'unes caricatures de Mahoma. Primer va ser el diari danès 'Jyllands-Posten' i després la revista francesa 'Charlie Hebdo' i altres mitjans els que 'van retratar' el profeta. Joan Cañete Bayle, que va ser corresponsal d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA a Jerusalem del 2002 al 2007, va cobrir informativament aquell inici de la crisi.

Als anys 70, la sexòloga Shere Hite es va adonar que ningú havia preguntat a les dones què pensaven i sentien sobre el sexe. Ja havia aparegut la pastilla i als EUA s'havia proclamat oficialment la llibertat sexual, però la mentalitat seguia marcada per la dominació masculina. L''informe Hite', publicat el 1976, ara fa 40 anys, va ser cosit a comentaris masclistes, però va acabar venent 50 milions de còpies a tot el món. L'autora d'aquest article, escriptora i política feminista, va compartir amb ella la lluita.

El 16 de gener es compleixen 25 anys de l'operació Tempesta del Desert. La 'mare de totes les guerres' -així la va qualificar Saddam Hussein i amb el temps ha sigut coneguda com la primera guerra del Golf- va començar amb el bombardeig de Bagdad ordenat per George Bush. Carles Bosch va cobrir el conflicte per a TV-3 des de diversos fronts (Jordània, l'Iraq, Israel, Gaza, Cisjordània, l'Iran), però, entre tots els seus records, ocupa un lloc especial el que aquí recupera: el relat vital del seu traductor i guia.

Wojciech Tochman (Cracòvia, 12 d'abril de 1969) va viure la guerra de Bòsnia, del final de la qual al desembre va fer 20 anys. Com a reporter del diari polonès 'Gazeta Wyborcza', va estar als Balcans al començament del conflicte, durant el setge de Sarajevo i hi va tornar unes quantes vegades per recuperar les històries de les víctimes. S'ha acabat convertint en cronista d'exhumacions.

Un 26 de desembre, d'això ja fa 50 anys, Manuel Santana, Joan Gisbert, José Luis Arilla i Juan Manuel Couder van intentar conquistar la primera Copa Davis a Sydney, davant la poderosa Austràlia. No ho van aconseguir, però el seu treball va ser la llavor que va propiciar que 35 anys després Espanya guanyés, aquesta vegada a Barcelona i un altre cop davant els australians, la seva primera enciamera.

A les portes de Nadal, Barcelona es va despertar el 16 de desembre, ara fa deu anys, amb un succés atroç gravat en directe. A tres joves de la zona alta no se'ls va acudir res més que divertir-se una nit vexant una dona indigent que es resguardava en un caixer de La Caixa a Sant Gervasi. Com que no van quedat contents només de pegar-li, la van ruixar amb dissolvent i li van tirar un cigarret encès. Va morir abrasada mentre la càmera de l'entitat ho enregistrava.

Els cinc trets que Mark Chapman va descarregar sobre el cos de John Lennon el 8 de desembre de 1980 no només van deixar desolats els incondicionals de la seva música i el seu ideari pacifista. També van enfonsar la premsa escrita espanyola, que no va poder recollir la notícia perquè l'assassinat es va produir a les 5.15 hora peninsular. Antonio Franco, llavors director d'EL PERIÓDICO i beatlemaníac confés, recorda en aquest article aquell doble revés de fa 35 anys.

El matí del 22 de novembre, fa exactament 25 anys, Margaret Thatcher va ser fulminada per la seva pròpia gent en un cop de mà al qual els barons 'tories' acostumen a recórrer a l'estil Brutus col·lectiu per liquidar el seu Cèsar i salvar el partit. La primera ministra va passar per l'amarg tràngol de ser apunyalada per l'esquena.